diumenge, 30 de juny del 2013

CHESTERTON


ELS CLUB DELS OFICIS EXTRAVAGANTS
G.K. Chesterton
Traducció: Anna Fernàndez i Torné
Edicions de 1984 (butxaca)
Barcelona 1998
181 pàgines



Els sis capítols que s’apleguen sota aquest títol corresponen a sis personatges que els succeeix una situació, diguem-ne incòmode,  l’eix que uneix cadascun dels capítol és un ex-jutge qui aclareix aquestes situacions, les quals s’han esdevingut a causa d’uns oficis extravagants.

L’estructura literària recordaria una mica l’estructura de Sherlock Holmes, és a dir aquest ex-jutge aclareix les situacions però qui les explica és un amic del protagonista, tal com fa Watson amb Holmes; també té un germà com Holmes. Altrament no hi cap més similitud.

És un llibre distret, fa de bon passar, amb alguns epigrames enginyosos i que no té cap altra voluntat que la de distreure i passar un estona amable.

La traducció és força plana, i no aconsegueix recollir l’aire de l’època.

dijous, 27 de juny del 2013

HANDEL , per triar



L’any 1728  Handel escriu l’òpera Tolomeu, òpera que acull l’ària, molt bonica, Non lo dirò col labbro


Non lo diro col Labbro
Che tanto ardir non ha;
Forse con le faville
Dell'avide pupille,
Per dir come tutt'ardo,
Lo sguardo Parlera


Dos segles més tard, el compositor  Arthur Somervell fa una adaptació per veu i piano: Silent Worship, que li queda molt britànica i molt delicada.

Si avui treu cap en aquest bloc és per constatar com un ària d’òpera esdevé prou popular que tothom la fa seva, si més no, els anglesos, però en tot cas és bonic que hagi fet aquest salt.

Did you not hear My Lady
Go down the garden singing
Blackbird and thrush were silent
To hear the alleys ringing

Oh saw you not My Lady
Out in the garden there
Shaming the rose and lily
For she is twice as fair.

Though I am nothing to her
Though she must rarely look at me
And though I could never woo her
I love her till I die.

Surely you heard My Lady
Go down the garden singing
Silencing all the songbirds
And setting the alleys ringing.

But surely you see My Lady
Out in the garden there
Rivaling the glittering sunshine
With a glory of golden hair

Handel

Somervell


La tria d’aquests vídeos vol mostrar el ventall d’àmbits on s’ha fet popular Silent Worship.









OSCAR WILDE - IV -



  • El Sr. Zola està decidit a demostrar que si no té geni si més no pot ser insípid


  • Enamorar-se d'un mateix és l'inici d'un idili per a tota la vida


  •  Comportar-se de manera natural és el tarannà més difícil de mantenir 

dilluns, 24 de juny del 2013

GIUSEPPE SCARLATTI

DOVE E AMORE E GELOSIA




M’ho he passat molt bé veient aquesta òpera i no he pogut resistir de compartir-la.

És d’aquelles òperes que difícilment veurem mai al Liceu, més procliu els drames de categoria.

A Txèquia, amb aquesta producció del 2011, van voler acostar-se a la manera de fer òpera en el segle XVIII, i se’ns mostren imatges de la rebotiga de l’escenari, els estatges, les corrioles, imatges insuficients ja que em voldríem més (no és una crítica, és un anhel), escenografia en paper....... de debò una delícia.

Les veus. De personatges que canten n’hi ha quatre, els quals configuren més un grup homogeni que quatre individualitats, tots amb la bona tècnica dels països de l’est (europeu), bons actors i actrius, amb una dicció perfecta de l’italià, tot i que els seus cognoms acaben tots en ...ivakovà (és un dir).

Espero s’ho passin d’allò més bé.


Ah! i és Giuseppe Scarlatti (no Domènico) que de ben segur eren parents doncs tots dos són nats a Nàpols.



dissabte, 22 de juny del 2013

LUCIO SILLA


LUCIO SILLA
Música: Wolfgang  Amadeus Mozart
Llibret: Giovanni de Gamerra

Lucio Silla        Kurt Streit
Giunia             Patricia Petibon
Cecilio             Sílvia Tro Santafé
Lucio Cinna     Inga Kalna
Celia                Ofèlia Sala
Aufidio                        Antonio Lozano

Directo Musical          Harry Bicket
Director d’escena       Claus Guth

Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu

Gran Teatre del Liceu
21  de juny de 2013





Per un bloc mozartià (si no ho havia dit abans, ho dic ara) com és elsgustosreunits.cat, és a dir: aquest, Mozart sempre és una festa.

Mozart va compondre aquesta òpera amb 16 anys (pensin vostès que feien quan tenien 16 anys), doncs el noiet feia òperes, i no una opereta de joventut, no, a Lucio Silla, segona òpera de WAM  ja apareix tot el que és i representa aquest compositor.

Vostès es preguntaran si li trobo totes les gràcies, doncs sí, li en trobo totes, aquest bloc no subvencionat i que no rep cap col·laboració crematística és lliure d’entregar els seus afectes i els diposita en Mozart (punt) J

Destacable per damunt de la resta, el director Harry Bicket qui va saber extraure de l’orquestra allò que de vegades ella mateixa no sap que té i el cor molt notable considerant els efectius que han quedat desprès de la retallada, però ahir va ser molt solvent.

I es clar una òpera sense veus no seria una òpera. En conjunt força bé, tot i que Inga Kalna va ser un element vocal poc afortunat – en algun moment va desafinar -, Tro Santafé i Ofèlia Sala ahir en van semblar més reeixides que en d’altres ocasions, Patrícia Petibon fa una Giunia molt personal amb bones facultats vocals.

Quan la producció, conceptualment és correcte, la seva resolució no ho és tant, però on falla és en la direcció dels intèrprets, honestament, i disculpin que els ho digui així, però el Sr. Claus Guth no en té ni idea, fa cantar els intèrprets allunyats, o en indrets inapropiats; el personatge de Cinna se les ha de veure amb un nino de goma, en fi......

Però, reitero, allà està Mozart i el mestre Bicket per fer-nos passar una bona estona.

El resum argumental aquí

Imatges aquí

Video promocional:



Video de l’obertura musical de Lucio Silla:




Una de les àries més boniques de l’òpera que canta el personatge de Giunia, els en deixo dues mostres, no pas per comparar vocalment, sinó per la concepció personal de les cantants del propi personatge.