DOVE E AMORE E GELOSIA
M’ho he passat molt bé veient aquesta òpera i no he pogut resistir
de compartir-la.
És d’aquelles òperes que difícilment veurem mai al
Liceu, més procliu els drames de categoria.
A Txèquia, amb aquesta producció del 2011, van voler
acostar-se a la manera de fer òpera en el segle XVIII, i se’ns mostren imatges
de la rebotiga de l’escenari, els estatges, les corrioles, imatges insuficients
ja que em voldríem més (no és una crítica, és un anhel), escenografia en
paper....... de debò una delícia.
Les veus. De personatges que canten n’hi ha quatre, els
quals configuren més un grup homogeni que quatre individualitats, tots amb la
bona tècnica dels països de l’est (europeu), bons actors i actrius, amb una
dicció perfecta de l’italià, tot i que els seus cognoms acaben tots en
...ivakovà (és un dir).
Espero s’ho passin d’allò més bé.
Ah! i és Giuseppe Scarlatti (no Domènico) que de ben segur
eren parents doncs tots dos són nats a Nàpols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada