diumenge, 2 de juny de 2013

L'ELISIR D'AMORE


L’ELISIR D’AMORE
Música: GAETANO DONIZETTI
Llibret: FELICE ROMANI

Intèrprets:
Adina              Aleksandra Kurzak
Nemorino       Rolando Villazón
Belcore            Joan Martín-Royo
Dulcamara      Ambrogio Maestri
Giannetta       Cristina Obregon

Director d’escena: Mario Gas
Director musical: Daniele Callegari

Cor i rquestra del Gran Teatre del Liceu

Liceu 02 de juny de 2013



Com no fa pas gaire ja es va parlar, en aquest bloc, de l’òpera l’Elisir d’Amore, arran de la producció emesa en els cinemes Icària des el Metropolitan, no insistirem, en les seves gràcies i ens centrarem en la producció del Liceu.

La dramatúrgia pensada en el seu moment (temporada  1997- 98) pel director Mario Gas continua essent vigent o dit d’altra manera, té qualitats per convertir-se en un clàssic de les produccions.

El cor i l’orquestra, amb el director Daniele Callegari al capdavant, han estat força bé.

I ara ja, anem a les veus. Cristina Obregón (Giannetta/soprano) i Joan Martín-Royo (Belcore/baríton) han cantat prou bé els seus papers, ambdós tenen una veu molt bonica i clara, tot i que d’emissió curta.

Ambrogio Maestri (Dulcamara/baríton) té una veu potent i ample apta per cantar a ple pulmó sense complexos però que li fa un lleig quan ha de cantar a mitja veu a en moments d’apianar, llavors fa una mena de falset que no ajuden gens.

D’Aleksandra Kursak (Adina) solament puc dir que no crec que romangi en la memòria d’aquest bloc (no farem sang).

Sens dubte el més esperat de la vetllada era i és Rolando Villazón, cap sorpresa, ha cantat com ell sap fer-ho: bé. És evident que no hem tingut la sorpresa de la temporada 1997 - 98 que ens va deixar tots captivats (ja és conegut que va haver de bisar el Furtiva Lagrima) de llavors ençà l’hem seguit, l’hem vist per internet, hem llegit entrevistes.... d’aquí que ja no haguem quedat corpresos, però sens dubte és un dels millors cantants lírics (dir el millor és una temeritat) que hi ha en el panorama operístic, però......, si hi ha un però, la seva exuberància gestual l’hauria de contenir una mica, i si bé és cert que resulta graciós, això no és suficient per que confongui la seva activitat de pallasso d’hospital amb la seva feina de cantant d’òpera. L’Elisir d’Amore és una comèdia no una òpera buffa.

No obstant, la representació d’avui ha estat d’un èxit absolut i un públic totalment entregat, però crec honestament (i tot i els detractors d’aquesta òpera) que en gran part és gràcies a la música de Donizetti i la posada en escena de Mario Gas, ja que un dels duets més celebrats (Bella Adina) entre Dulcamara i Adina, en aquesta ocasió no ha estat ni mínimament reeixit, entenc, però, que D’arcangelo i Netrebko van deixar el llistó molt alt en la producció de Viena de l’any 2005, però no obstant aquesta escena es podia haver cantat amb més gràcia.

La síntesi argumental aquí.

Fotografies de la producció del Liceu






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada