L’any 1728 Handel escriu l’òpera Tolomeu, òpera que
acull l’ària, molt bonica, Non lo dirò col labbro
Non lo diro col Labbro
Che tanto ardir non ha;
Forse con le faville
Dell'avide pupille,
Per dir come tutt'ardo,
Lo sguardo Parlera
|
Dos segles més tard, el compositor Arthur Somervell fa una adaptació per veu i
piano: Silent Worship, que li queda molt britànica i molt delicada.
Si avui treu cap en aquest bloc és per constatar com un
ària d’òpera esdevé prou popular que tothom la fa seva, si més no, els
anglesos, però en tot cas és bonic que hagi fet aquest salt.
Did
you not hear My Lady
Go down the garden singing Blackbird and thrush were silent To hear the alleys ringing
Oh
saw you not My Lady
Out in the garden there Shaming the rose and lily For she is twice as fair.
Though
I am nothing to her
Though she must rarely look at me And though I could never woo her I love her till I die.
Surely
you heard My Lady
Go down the garden singing Silencing all the songbirds And setting the alleys ringing.
But
surely you see My Lady
Out in the garden there Rivaling the glittering sunshine With a glory of golden hair |
Handel
|
Somervell
|
La tria d’aquests vídeos vol mostrar el ventall d’àmbits
on s’ha fet popular Silent Worship.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada