WOZZECK

Música i llibret d’Alban Berg a partir de l’obra de teatre Woyzeck de Georg Büchner Intèrprets: Wozzeck                      Peter Mattei Marie                          Elza van den Heever Capità                         Gerhard Siegel Doctor                         Christian van Horn Andrés                        Andrew Staples Margret                      Tamara Mumford Tambor-Major            Christopher Ventris Un soldat                    Daniel Clark Smith Boig                             Brenton Ryan Aprenents                   David Crawford                                     Miles Mykkanen Vilatà                          Gregory Warren Fill de Marie               Eliot Flowers (fora d’escena) Manipuladors marioneta Fill de Marie:                                     Andrea Fabi                                     Gwyneth E. Larsen Director d’escena       William Kentridge Vestuari                      Greta Goiris Il·luminació                 Urs Schönebaum

Director musical         Yannick Nézet-Séguin Cor i Orquetra del Metropolitan de N.Y. 11 de gener de 2020

Primera òpera de l’any els cinemes Comèdia de Barcelona en directe des el Metropolitan de Nova York.

No ens allargarem gaire perquè ahir em va agradar gairebé tot (el gairebé els ho explico després), no tinc gaire cosa a remarcar perquè fins hi tot la producció va ser molt adequada, amb una clara inspiració de l’impressionisme alemany, tal i com demana aquesta òpera i possiblement guanyi amb tres dimensions, ja sé que vostès diran que les escenografies sempre és millor en tres dimensions, i els donc la raó, però en aquesta especialment ha de ser gairebé essencial.

Els hostes del metropolitan: Orquestra i Cor amb Yannick Nézet-Séguin van ser particularment curosos amb la partitura i assenyalem, un cop més, la bona direcció del titular de l’orquestra i ja que hi som (i que no anomenem mai), el bon estat del Cor és gràcies al seu director Donald Palumbo.

No espigolarem els i les cantants, perquè tots en els papers petits o més extensos van estar de molt bé (Heever, Horn, Staples) a més que correctes.

I ara comentaré el "gairebé" de l'inici. L’any 2013, el Metropolitan va programar Parsifal, Peter Mattei interpretava el paper d’Amfortas, Durant la pausa, quan és el moment de les entrevistes, pel clatell de Mattei emergia el plec d’un cable talment com el que porten els cantants de musicals. Vaig arrufar el nas i vaig pensar: (Canta amb micro? No pot ser) com no podia  donar crèdit, recordo que vaig buscar per arreu si algú comentava el tema i no vaig trobar ningú que en fes esment, finalment, probant de trobar una explicació més plausible i davant el silenci de tothom, em vaig voler creure que potser, al ser una retransmissió en directe, els tècnics de so li havien instal·lat no un micro sinó un captador d’audio per tal que la veu arribés adequadament a l’espectador. Però ahir, senyores i senyors, ja no vaig tenir cap dubte, a les acaballes de la representació, Peter Mattei es dona un cop al pit i pam, va ressonar el micro que duia dins la camisa. Hi així està el tema: els teatres ho accepten, els i les col·legues es deuen curar amb salut per si de cas mai ells i elles s’hi troben i el públic calla, feliç d’autoenganyar-se. ATENCIÓ! Si vaig errada i algú me’n fa l’aclariment estaré més que agraïda.

Per acabar. Diuen que Wozzeck no és una òpera accessible, tot i tenir moments molt lírics i bellíssims. Wozzeck no té un argument fàcil de digerir, és una crítica sense concessions a una societat que instrumentalitza i un judici despietat sobre aquells que pensen que les classes més menesteroses estan desproveïdes de moral; el protagonista és un heroi mancat de tota èpica sense eines per poder entendre que li passa. Sí clar, és política perquè Wozzeck és un tragèdia social. Puc entendre que no és la Butterfly, però mereixia més assistència de públic de la que hi va haver, quins no van assistir es van perdre una bona funció.

Ah! I ens la van servir tota d’una tacada, sense pauses. Una delícia.

Volia ser breu però m’he passat.

La sinopsi aquí.

El llibret aquí.

Fotografies de la producció:

Videos de la producció del Metropolitan: