ALEXANDRE THARAUD

PIANO Palau de la Música Catalana 30 de gener de 2020 VERSALLES I EL TECLAT I Jean-Baptiste Lully (1632-1687) “Marche des turcs” (arr.: Alexandre Tharaud) François Couperin (1668-1733) Cinq pièces             La Logiviere             Les barricades mistérieuses             Passacaille             Les ombres errantes             Le tic-toc-choc ou Les maillotins Joseph-Nicolas-Pancrace Royer (1703-1755) Primer llibre de peces per a clavecí             VI. L’aimable             XIV. Marche des scythes Jean-Henry d’Anglebert (1629-1691) Fugue grave Ouverture de Cadmus d’après Lully Chaconne d’Anglebert Variations sur les Folies d’Espagne

II Jean-Philippe Rameau (1683-1764) “Prélude” (extret del Primer llibre) “Rappel des oiseaux” (extret de la Suite en Mi) Claude Balbastre (1724-1799) La Suzanne Jacques Duphly (1715-1789) La de Belombre La Pothoüin Jean-Philippe Rameau Suite en La             Allemande             Sarabande             Fanfarinette             Gavotte et six doubles

Si fa un parell de dies treien el cap en aquest bloc per comentar un concert que no havia estat gaire gratificant, ens plau venir de nou aquí per dir que el concert al qual hem pogut assistir avui ha superat les expectatives inicials.

Encara no havia tingut oportunitat de poder veure en directe Alenxandre Tharaud però, com tothom, el tenia assequible a la xarxa i em semblava un pianista a considerar i amb ganes de veure’l en viu.

El títol del concert, VERSALLES I EL TECLAT, gairebé que ja ho diu tot, música dels segles XVII i XVIII per a clavecí i que Tharaud en ha ofert en piano.

La primera virtut d’aquest pianista ha estat la de fer-nos oblidar que aquesta música estava escrita per a clavecí, cosa difícil ja que actualment hi ha versions d’aquestes músiques amb l’instrument per el qual van ser pensades, però si Alexandre Tharaud ens ho ha fet oblidar ha estat per la seva subtilitat, ductilitat i exquisidesa que ens fan pensar que en mans d’un altre intèrpret potser no haguessin estat tan reeixides. Els mateixos elogiosos adjectius caldria atorgar a la tria del programa i el seus compositors,  amb aquella finor que sempre transmet el barroc.

Ah! I molt d’agrair que portés la partitura, a servidora això li dona molta tranquil·litat, els pianistes són persones i no tenen perquè recordar-ho tot o poden tenir un mal dia, amb la partitura no hi ha perill que es perdin.

El concert ha començat amb aquesta Marxa de Lully: