dimecres, 29 de gener de 2020

ELISABETH LEONSKAJA

Piano


I
Frédéric Chopin (1810-1849)
·         Poloneses, op. 26
·         Nocturn en Mi bemoll major, op. 55 núm. 2
·         Fantasia-impromptu en Do sostingut menor, op. 66

Robert Schumann (1810-1856)
·         Sonata per a piano núm. 1, en Fa sostingut menor, op. 11
Introduzione: un poco adagio – allegro vivace
Aria
Scherzo: allegrissimo – intermezzo: lento
Finale: allegro, un poco maestoso

II
Franz Schubert (1797-1828)
·         Sonata núm. 18, en Sol major, D. 894
Molto moderato e cantabile
Andante
Menuetto: Allegro moderato – Trio
Allegretto






28 de gener de 2020
Palau de la Música Catalana



Servidora ha estat fan incondicional d’Elisabeth Leonskaja, en la meva llista sempre ha estat entre les de més amunt, he assistir a tots el concerts d’aquesta pianista, sense expectatives ja que sempre tenia la certesa que no decebria. Ja se’n deuen haver adonar que parlo en preterit perfet.

El darrer cop que Elisabeth Leonskaja va aparèixer en aquest bloc, vaig comentar que tot i que aquell concert va ser molt satisfactori, alguna cosa passava. Bé, ahir gairebé podrien dir el mateix, però penso que puc concretar una mica més, penso que Elisabeth Leonskaja està cansada.

No va iniciar bé les Poloneses de Chopin però això no seria gaire important, de vegades passa, però el que ja no ha de passar és que no es noti cap diferència entre  Les Poloneses, el Nocturn i la Fantasia-Impromptu.

De la Sonata de Robert Schumann només podem destacar que hi va haver moments de lirisme que no podem deixar d’esmentar, però apart d’això,  no sabem que podem destacar.

La segona part era Schubert, que Elisabeth Leonskaja coneix perfectíssimament i que m’havia fet gaudir en d’altres ocasions, però ahir... això no hi va ser, però com apreciem i recordem concerts molt gratificants d’aquesta pianista, ho deixarem aquí.

Més amunt he dit que E.L. em sembla cansada. Les mans estaven pesantoses i les deixava caura damunt del piano amb un excés de vigor que a servidora la feia tirar enrere, cap mena de subtilesa.

I sí, l’escola d’Elisabeth Leonskaja és russa, però el concert d’ahir no es pot immergir, solament, en aquesta escola.

Però Elisabeth Leonskaja pot tocar així de bé:

 



 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada