MANON

Música: JULES MASSENET Llibret: Hneri Meilhac i Philippe Gille a partir de la novel.la l’Histoire du Chevalier des Grieux et de Manon Lescaux Intèprets: Manon                                                          Lisette Oropesa Chevalier des Grieux                                Michael Fabiano de Brétigny                                                  Brett Polegato Lescaux                                                         Artur Rucinski Guillot de Montfortaine                          Carlo Bosi Poussete                                                      Jacqueline Echols Javotte                                                          Laura Krumm Rosette                                                         Maya Lahyani Comte de Grieux                                       Kwangchul Youn Hostaler                                                       Paul Corona Guàrdies                                                      Mario Bahg                                                                        Jeongcheol Cha Producció i vestuari                                  Laurent Pally Mestre repositor                                       Christian Rath Cor i Orquestra del Metropolitana de Nova York – Director musical : Maurizio Benini

En una altre moment o en un altre context, jo hagués gaudit d’aquesta producció al màxim, sobretot per l’extraordinària Lisette Oropesa, però resulta una mica difícil quan es prova de conjuminar allò que estar passant al carrer i la vida quotidiana, sense que la primera interfereixi gaire amb la segona, tal i com, imagino, els passa a més de dos milions de catalans i catalanes, entre els quals m’incloc.

Així doncs, provant de mantenir una certa normalitat, ahir vaig poder assistir des el cinemes Comèdia de Barcelona, a una no emissió en directe d’aquesta Manon de Massenet, òpera que ja els avanço m’agrada força.

Com ja he comentat, el millor se’ns dubte va ser Lisette Oropesa. No fa gaire, arran de la seva Rodelinda al Liceu, vaig escriure que aquell no era un repertori encertat per aquesta cantant, però la Manon que vam poder veure ahir era de les que deixa memòria, no puc fer cap però. Fins hores d’ara la Manon que més m’agradava vocalment, era la Renée Fleming, però desprès d’ahir, ja en tinc dues.

Els altres grans triomfadors de la vetllada van ser el director Maurizio Benini, director que mai decep i sempre per bé, l’Orquestra i el Cor, que van donar un bon colofó a aquesta òpera.

De Michael Fabiano ja n’he parlat en anteriors ocasions i no gaire bé. Si els cop precedents se’n dolia d’un agut força lleig i seguint la tònica actual dels cantants sense agut, feia i fa passar falset per pianíssim, ara se li ha enfosquit la veu i se li ha fet més ampla, amb la qual cosa hem sortit guanyant, perquè ja gairebé no li queda agut (tot això que ens estalviem), però si és manté en la zona mitja i greu, la seva veu és extensa. No obstant i a criteri meu, té una veu sense cap mena de personalitat. Però amb això no dic gairebé res de nou, aquesta dècada o dues dècades, passarà a la història com l’època dels sense aguts i fals pianíssims.

Artur Rucinski és un bon baríton, i el paper de Lescaux no li va representar cap dificultat.

Molt bé les tres coquetes (Poussete, Javotte i Rosette) les seves intervencions conjuntes van ser molt estimulants.

Carlo Bosi i Brett Polegato se’n van sortir, més el segon que el primer, però sense llançar coets.

Kwangchukl Yuon, ha perdut aquells greus que tenia però va fer un Conte de Grieux solvent.

I no voldria deixar de comentar el breu paper de Paul Corona com l’hostaler, un paper breu que aquest baix-baríton va aprofitar amb una molt bona dicció.

La sinopsi de Manon aquí.

Fotografies de la producció

Videos de la producció