|
Música: WOLFGANG AMADEIS MOZART
Llibret: LORENZO DA PONTE
Intèrprets:
Don Giovanni Erwin
Schrott
Leporello Roberto
Tagliavini
Donna Elvira Myrto
Papatanasiu
Donna Anna Malin Byström
Zerlina Louise
Alder
Masetto Leon
Kosavic
Commendatore Petros
Magoulas
Don Ottavio Daniel
Behle
Director d’Escena Kasper
Holten
Director Repositor Jack
Furness
Orquestra del Royal Opera House
Director musical Hartmut
Haenchen
08 d’octubre de 2019
|
 |
Hola de nou. Ja hem estrenat la temporada d’òpera al cinemes, aquest
cop els Cinemes Girona de Barcelona. Ja ho trobava a faltar.
Avui començarem per la producció. Aquesta producció és de l’any 2014,
creació de Kasper Holten, i la vam comentar en el seu dia, i a fi i efecte de
no ser exhaustiva i reiterar el que allà vaig dir, els deixo l’enllaç:
ara bé, cal fer alguna remarca. La producció de Kasper Holten està
pensada per a un Don Giovanni esgotat dins la seva pròpia tragèdia. Un Don
Giovanni empresonat en el seu propi destí i que el devora.
Però el mestre repositor ha omès aquest infortuni, que solament emergeix al
final de l’òpera. Amb aquesta omissió deixa a la part conceptual de la
producció desproveïda de contingut i de la seva força primigènia.
Anem a les veus.
Erwin Schrott és un cantant que cada cop està millor vocalment, té una
veu ja molt consolidada i va ser l’únic que va aguantar amb la mateixa qualitat
vocal fins el final, però Erwin Schrott té pocs registres escènics i això és un
inconvenient per un personatge com Don Giovanni, al qual li calen molts matisos
gestuals.
No és el primer cop que parlem de Roberto Tagliavini i sempre
favorablement, té veu de sobres però ho va voler demostrar tant que fins i tot
va allargar les seves intervencions, cosa que amb Mozart no queda bé. Mozart no
és Verdi que si permet, en aquest sentit, un lluïment final, però en Mozart tot
està calculat, ni més curt ni més llarg. Mozart dona unes àries bellísimes per
tal que el i les cantants es puguin lluir, però ja els s’ho dona,
extralimitar-se és fer malbé la subtilesa d’allò que els compositor ja els ha
ofert. Bé, doncs Taglivini, ho va donar tot al primer acte i al segon ja no va
poder estar tant brillant. No va ser l’únic a qui li va passar.
Malin Byström no ens va agradar tan com l’altra vegada, hi ha moments
que mostra una veu aspre i vostès em podran objectar que solament han passat
cinc anys, però si, conserva encara una veu robusta, però en el segon acte se
li va notar alguna incomoditat.
Myrto Papatanasiu no va començar bé, una veu insegura i tremolosa que
va guanyar, no notablement, en el decurs de la representació, però va ser una
insuficient Donna Elvira. Amb problemes de respiració. Però no vull dir res més
d’aquesta cantant, ja que no era la intèrpret prevista i es va haver d’incorporar
per substituir a Christine Rice.
Louise Alder va ser una bona Zerlina, tant en l’aspecte vocal com
escènic i s’hi va lluir.
Leon Kosavic és un cantant croata de 28 anys que va estar força bé com
a Masetto i penso que si no s’espatlla i continua estudiant serà un bon
cantant.
Petro Magoulas és un baix solvent que va fer un bon Commendatore, però
no memorable, bé, de fet, ara de cantants memorables, en totes les cordes, n’hi
ha bens pocs i poques.
I hem deixat pel final a Daniel Behle perquè va ser un Don Ottavio
totalment insuficient, no entenc com cantants tan poc solvents s’atreveixen amb
les dues àries de Don Ottavio, que són una filigrana d’exquisidesa. Tampoc
entenc que els teatres els contractin per aquest paper i menys encara que el
públic aplaudeixi. Això ens fa constatar un cop més el poc, no se si dir:
respecte, que se li té a la música de Mozart.
A tot això no va ajudar gens la direcció de Hartmut Haenchen que semblava
que enlloc Mozart tingués un altre compositor al cap, o ves a saber què. Per
tal d’anar acabant, solament comentar que allò que és tan important com són els
recitatius que són quins ens prepararen per a l’ària, van ser uns recitatius
absents de color, de gràcia i de finor i per no entrar a comentar hi havia moments que
els tocs característics de Mozart a estones que no hi eren.
El llibret aquí.
Fotografies de la producció
   
nnnnn
|
  
nnnnnn
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada