GIULIO CESARE

GIULIO CESARE Música: GEORG FRIEDRICH HÄNDEL Llibret: NICOLA FRANCESCO HAYM Interprets: Giulio Cesare  David Daniels Cleopatra        Natalie Dessay Cornelia          Patrícia Bardon Sesto               Alice Coote Tolomeo         Christophe Dumaux Achilla             Guido Loconsolo Nireno             Rashid Ben Abdeslam Director d’escena       David McVicar Director  d’orquestra Harry Bicket Coreografia                 Andrew George

De nou una òpera des el Metropolitan de Nova York en el cinemes Icària de Barcelona.

La valoració general i els comentaris mentre hi érem es que ens ho estàvem passant força bé.

Quan a l’òpera, és molt i molt bonica, més avall els deixo un grapat de vídeos, m’ha estat impossible fer una selecció més breu, ja que Giulio Cesare té moments de molta bellesa.

Cal establir una premissa. El director d’escena McVicar ha imaginat una producció molt física on els cantants, no solament han de fer la seva feina sinó que també han de ballar o tenir prou agilitat per saltar o arrossegar-se per l’escenari i això tots ells, en la mida que se’ls va encomanar ho van superar força bé.

Destacarem a Natalie Dessay que desprès d’uns mesos de desconcert vocal, ha tornat a allò que li és més propi (ja es comentà en aquest bloc que la veu no estava perduda solament calia redefinir el repertori), ahir va demostrar que si té cura dels papers que tria pot tenir actuacions esplèndides com la d’ahir, en totes les vessants, com a cantant, om actriu i com a dansaire i divertida quan calia. Solament en dos moments la veu li va fer un estrafet però que en absolut desmereixen el retrobament de N. Dessay amb la seva veu.

Honestament els diré que aquest bloc va patir una mica amb David Daniels, sobretot els deu primers minuts de l’òpera que vaig pensar que no podria acabar-la, sortosament em vaig equivocar, la va acabar, aparentment sense dificultats, però aquest bloc té la impressió que David Daniels té una veu apropiada per espais més petits, a criteri meu té una veu curta i sense brillantor, dit això, no s’ha d’entendre que David Daniels ho fes malament ni de bon tros.

La resta molt bé-molt bé. Solament com anècdota, assenyalar els reflexos teatrals de Christophe Dumaux (Tolomeo). A causa del moviment escènic, la faixeta que duia se li va obrir una mica i mentre cantava, i abans que li caigués, se la va treure, va fer una manyoc i quan va poder la va llançar fora d’escèna però va quedar tot molt incorporat i un altre moment va ser quan Cleopatra està emmanillada, Dumaux se’n va adonar que no les hi havien posar prou bé a la N. Dessay i li premien els canells, les hi va afluixar, mentre seguien tots dos amb l’escena.

Pel que fa la producció, no va ser avorrida (ei! que en aquests temps ja és molt), amb moments força brillants i d’altres una mica més anodins. Més avall trobaran un video on David McVicar defensa (com ha de ser) la seva producció.

L’orquestra i la Direcció també van estar reeixits.

La sinopsi, segons el Metropolitan aquí.

El llibret sencer aquí:

Els videos:

McVicar parla de Giulio Cesare