dimarts, 7 d’agost de 2012

LA FLAUTA MÀGICA


LA FLAUTA MÀGICA
Música: Wolfgang Amadeus Mozart
Llibret: Emmanuel Schikaneder

Georg Zeppenfeld, Sarastro
Bernard Richter, Tamino
Mandy Fredrich, The Queen of Night
Julia Kleiter, Pamina, her daughter
Sandra Trattnigg, First Lady
Anja Schlosser, Second Lady
Wiebke Lehmkuhl, Third Lady
Tölzer Knaben, Three Boys
Markus Werba, Papageno
Elisabeth Schwarz, Papagena
Rudolf Schasching, Monostatos, a Moor
Martin Gantner, Speaker
Lucian Krasznec, First Man in Armour/First Priest
Andreas Hörl, Second Man in Armour


Director musical: Nikolaus Hartnoncourt
Director d’escena: Jens-Daniel Herzog

Festival de Salzburg 2012

Cienems Girona 08 d’agost de 2012



Segona proposta dels cinemes Girona de Barcelona en directe des del Festival de Salzbourg.

Força informació sobre aquesta òpera la trobaran aquí.

Avui  acabarem aviat (espero). De la producció i dramatúrgia de Jens-Daniel Herzog el més dolç que puc dir és que entre un drac i una serp hi ha unes certes diferències, reconec que de perfil tenen una certa retirada però em penso que de la família no són(o si, ves a saber). No cal dedicar-hi ni dos minuts, no obstant haig de dir a favor d’aquesta producció que encara no n’he vist cap que resulti convincent, probablement existeix però aquest bloc no ha tingut la sort de veure totes la Flautes que s’han fet i opina fins on ha vist.

Quan les veus, em van agradar  gairebé totes. Bernard Richter té una veu molt bonica i va ser un Tamino adequat i el mateix val a dir de Elisabeth Schwarz (Pamina), Markus Werba (Papageno) va fer un bon Papageno I Georg Zappenfeld (Sarastro) no va desmerèixer. Pel que fa la Reina de la Nit, és un paper que demana molta tècnica, diria que gairebé més que cap altra cosa i cal admetre que no és fàcil trobar reines de la nit solvents, la d’ahir (Mandy Fredrich) va fer el que va poder però no se la recordarà per aquest paper i probablement qui va estar més desafortunat va ser Rudolf Schasching (Monostatos), i la direcció de Herzog tampoc va ajudar gaire al seu lluïment. Bé las tres Dames i regular els tres nois.

Nikolaus Hartnoncourt i el seus musics del Concentus Musicus Wien amb instruments de caire original, instruments que  sempre tenen una sonoritat per a la música de Mozart molt agraïda. Bé i ara és quan, potser algú de vostès es recordarà dels meus parents més propers, no sóc receptiva a  la concepció de Mozart del mestre Hartnoncurt, criteri que ja bé de lluny, evidentment no serà aquest bloc qui qüestioni  a aquest Director, però no puc ometre una opinió només per no cincidir amb els concens general.

Com les reines de la nit més convincents ja les coneixem, he anat a Hongria (si, mirin)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada