MARIA ANTONIETA

MARIA ANTONIETA Stefan Zweig Traducció Carlos Fortea Acantilado Barcelona 2012 540 pàgines

De ben segur que Maria Antonieta i Lucrecia Borgia són dos personatges històrics dels quals se’n parla molt i se’n coneix ben poc.

Segons Stefan Zweig (Viena 1882 – Brasil 1942) aquest és un llibre de caire històric, jo diria que és narrativa històrica, ja que l’autor no és limita a fer una biografia a la qual va indissolublement lligada la revolució francesa, sinó que la reverteix d’un mantell literari que alhora fuig del que ara està tant de moda com és la novel·la històrica, que em temo que no sabria ni que és això.

Abastament documentat, al final de llibre Zweig ens assenyala allò que hi ha de frau en el documents històrics que van circular durant molts anys i que ell va refusar en el seu treball de recerca.

Cal assenyalar que S.Z. no amaga en cap moment, si més no, simpatia, si força indulgència amb el seu personatge, tot i que això no el fa ser intransigent i ens assenyala aquells defectes i les causes que van portar de manera inequívoca a la revolta i la revolució.

I si m’ho permeten una reflexió extra literària, però que mentre llegia aquest llibre no podia passar per alt.

Maria Antonieta, austríaca, procedia de la família dels Habsbourg i va ser portada a la cort de França amb 14 anys per formalitzar un matrimoni d’estat amb qui seria Lluís XVI, de la casa dels Borbó. Bé doncs segons l’autor, aquest rei era indolent, cagadubtes fins i tot en els moments més difícils, i que dies previs al seu desallotjament de Versalles, l’única que cosa que el preocupava era que no  havia pogut sortir de caça, l'única cosa que el motivava i tot i els advertiments del perill tot el que consignava en el seu diari era si havia sortit o no a caçar. Els sona d’alguna cosa això?

Ben traduït per Carlos Fortea.