MAESTRO WENARTO

Espero hagin assaborit i venerat el fragment de Bach / Kurtag, perquè avui els porto un plat que han de provar de pair de manera digna i sense fer ganyotes, tachan-tachan:

MAESTRO WENARTO

Maestro Wenarto no és el primer cop que treu el cap per aquest bloc, ja en l'entrada dedicada a l'ària de Haendel TORNAMI A VAGHEGGIAR, el vaig posar com un exemple d'entusiaste voluntat per sobre de cap altra cosa.

Però avui bé per mèrits propis, podrien dir que per mèrits metamusicals. Jo li en trobo uns quants. 

Té una absència total de sentit del ridícul, hi ho dic com un elogi, de debò, com una virtut. El ridícul no deixa de ser un contenir-se, allò  que hauria de sortir queda dins i sempre amb el neguit de voler emergir, mentre que la seva absència impedeix tenir mal d'estomac, deixar aquest món sense el sentiment de no haver fet (o dit) el que un/una realment volia per por de fer el ridícul, honestament ho trobo envejable. 

Intueixo que ha de ser una persona o molt seductora o molt persuasiva (no sé si hi ha gaire diferència) ja que embarca en les seves dèries els amics i coneguts i es d'imaginar que l'autoritzen a la publicació dels videos.

Com podran observar el seu entusiasme és encomanadís, fins i tot jo estic temptada de fer el mateix versió barretina.

I és indubtable el seu amor a la música i per  damunt a l'òpera i davant d'això, com diu un amic meu, se'm dispara tot.

A més a més, és l'artista total: pintor, fotògraf, manipulador artístic d'objectes. Indonesi-angloamericà, viu a Seattle.

Aquest bloc vaticina una quimera, al final els famosos acabaran cantant amb ell, tipus The Muppets.

Consti que tot això ho faig per vostès, eh! que puguin passar com uns/unes frikis en alguna reunió i puguin dir: Què no coneixes Maestro Wenarto? no esteu al cas, eh!, però si és famosíssim!!!!!, naturalment corren el risc de no ser invitats mai més.

Però si se'ls indigesta una mica han de veure l'últim, visió obligada.

clar que de vegades un estimul etílic també hi fa

 

i superant-se ell mateix: