PHILIPPE JAROUSSKY

PHILIPPE JAROUSSKY contratenor ORCHESTRA BAROCCA DI VENEZIA Director i Clavicèmbal: ANDREA MARCON I Nicola Porpora (1686-1768)  Obertura de Germanico in Germania (1732) [Allegro - Adagio - Allegro] «Mira in cielo», ària d’Arianna in Nasso (1733) «Si pietoso il tuo labbro», ària de Semiramide riconosciuta (1729)  Leonardo Leo (1694-1744)                       Obertura de L’Olimpiade (1737) [Con spirito - Adante - Allegro assai]       Nicola Porpora                                       «Nel già bramoso petto», ària d’Ifigenia in Aulide (1735) «Come nave in ria tempesta», ària de Semiramide regina dell’Assiria (1724)                                                           II                                                     Giuseppe Sarti (1729-1802) «La tempesta» [in tempo di ciaccona], d’Armida e Rinaldo (1786)  Nicola Porpora                                       «Dall’amor più sventurato», ària d’Orfeo (pasticcio, 1736) «Le limpid’onde», ària d’Ifigenia in Aulide (1735)         Francesco Geminiani (1687–1762)          Concerto grosso en Re menor, «la Folia» (1726-27) (basat en A. Corelli, op. 5, núm 12) [Adagio - Allegro - Adagio - Vivace - Allegro - Adagio - Allegro - Adagio - Allegro - Adagio - Allegro] Nicola Porpora                                       «Alto Giove», ària de Polifemo (1735) «Nell’attendere il mio bene», ària de Polifemo (1735) 27 d’octubre de 2013 – 17:00 hores

Començarem pel programa: una delícia tant pel que a les cançons de Nicola Porpora, cantades per Philippe Jaroussky com per les obres tocades per l’Orchestra Barocca di Venezia

La primera part del concert ha estat bé però hi havia unes petites irregularitats en la veu del cantant i uns desajustos amb l’orquestra però gairebé res significatiu ja que ha acabat la primera part i ja estàvem tots totalment entregats. La segona molt millor, Jaroussky ha cantat molt bé i l’Orchestra s’ha mostrat molt conjuntada amb moments brillants d’alguns solistes. Director i Orchestra han acompanyant, més aviat diria, acaronat en tot moment la veu del cantant que com totes les veus de contratenor necessita d’un espai més amable i delicat que no pas el Liceu, massa gran per aquesta mena de veus. No obstant ha estat una festa, hem aplaudit a cor què vols.

Moment simpàtic quan director i cantant han sortit amb unes bufandes del Barça, certament ha quedat això: simpàtic.

Com ja he comentat més amunt totes les peces han estat molt boniques però podríem destacar ALTO GIOVE que també ens l’han ofert com a darrera peça de la propina i de la qual els en deixo un video, deixen-se portar.