WAGNER

EL WAGNER MÉS SINFÒNIC Intèrprets ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Josep Pons, director Obres WAGNER: Els mestres cantaires de Nuremberg. Obertura WAGNER: Parsifal. Encantanments del Divendres Sant WAGNER: Tistany I Isolda. Preludi I mort d’Isolda WAGNER: El capvespre dels déus. ·        Sortida del sol ·        Viatge de Siegfried ·        Marxa fúnebre de Soegfried ·        Final Auditori de Barcelona 28 d’abril de 2012

Avui m’han de permetre que els expliqui una petita anècdota.

El primer cop que vaig veure dirigir Wagner a Josep Pons, va ser un liebestod inclòs en un programa d’altres autors, però recordo que em va agradar molt, va passar el temps i un dia jo enfilava Pg. de Gràcia amunt i ell baixava (Josep Pons, Wagner ho veig difícil) i com el vaig reconèixer de lluny anava pensant si gosava o no a dir-li alguna cosa, ja els he comentat anteriorment que tinc unes vergonyes absurdes, i va passar de llarg, però no me’n vaig poder estar, vaig girar cua, m’hi vaig acostar, i li vaig preguntar com es que no feia més Wagner:

- No me’l demanen, a mi m’agradaria, però no me’l proposen

Bé..... doncs ara ja sí, ja li ho demanen, sortosament per aquest bloc i espero que per molts d’altres aficionats.

Desconec que diran els wagnerians més puristes, però aquest bloc s’ho ha passat d’allò més bé en el  concert d’avui, de principi a final i si els que en saben de Wagner hi troben cap però.....  de ben segur que tenen raó, però a mi el Wagner de Josep Pons m’agrada, no té por de deixar respirar l’orquestra i deixa que la música emergeixi sense pressionar si no cal.

Avui l’atzar m’ha dut a una llotja del segon pis, senar; no solc pujar mai gaire amunt (tinc acrofobia), però la veritat m’ha sorprès molt la qualitat de l’acústica en aquesta zona, fins i tot podia sentir l’arpa i l’orquestra se sentia amb molta claredat, no descarto repetir, després de comprovar que aquesta alçada la podia resistir força bé.

Els deixo dos tastets, el primer és una transcripció per a quintet que va fer el músic Uri Caine (si-si Uri Caine)  i malgrat no ser  gens ortodoxa, la trobo molt encertada; el segon és una de les peces que em escoltat avui en versió orquestral, però que aquí els la deixo amb la veu d’Hidelgard Behrens dirigida per Leonard Bernstein.