| POR NO MENCIONAR AL PERRO (cómo encontramos por fin el tocón del pájaro del obispo) Connie Willis Traducció: Rafael Marín Ediciones B Col.lecció Nova Barcelona 1999 |  |
No sóc gaire aficionada a llegir ciència ficció i través del bloc Cuchitril Literario vaig tenir notícia d’aquesta autora, allà el seu gestor (Palimp) comentava un llibre de relats d’aquesta autora, com és un lector en el qual confio vaig buscar algún llibre a la biblioteca i vaig triar aquest pel títol, ja que no havent llegir res del C. Willis tan me feia començar per un o per un altre.
En el cas que ens ocupa diré que tota l’estona m’ha semblat estar davant d’una pel.licula, comèdia , concretament, amb gags, epigrames i situacions molt visuals, com Connie Willis té ofici ens les descriu de manera molt àgil i ens fa somriure, quan no, riure obertament, però trobo que literàriament assoleix els mínims i prou. No obstant no descarto llegir alguna cosa més d’aquesta escriptora doncs m’han comentat que aquesta novel.la no és de les més reeixides d’ella.
De tota manera té al seu favor que sap obrir històries dins històries i saps tancar-les una a una de manera assossegada. Quan la ciència ficció, per algú que ho desconneix gairebé tot sobre el tema he entès tota la terminologia que utilitza per explicar-nos allò que envolta fer salts en el temps. Els herois són historiadors i els salts els situen a l’Angleterra victoriana, creant personatges esteriotipats de l’època, però alhora també fa pinzellades de diversos fets històrics. Entenc que tot el que aplega por no mencionar al perro no es fàcil de capdellar però literàriament no n’hi ha prou.
El títol Connie Willis el manlleva d’un llibre de Jerome K. Jerome, tres homes dins una barca: sense comptar-hi el gos.
La traducció no passa de ser correcte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada