ANATOMÍA DE LA INFLUENCIA

ANATOMÍA DE LA INFLUENCIA (la literatura como modo de vida) Harold Bloom Traducció: Damià Alou Taurus/ col. Pensamiento Madrid 2011 444 pàgines

Mai, fins avui, he fe cap entrada d’un llibre que no hagi llegit totalment, és  a dir de la primera a l’ùltima pàgina, tot i que sovint en començo i els deixo, però no apareixen mai per aquest espai, doncs de fa anys no m’obligo a acabar un llibre que arribats a un cert punt de la lectura encara no hagi trobat arguments per continuar llegint, independement que al final la valoració (sempre personal i subjectiva) no sigui prou positiva.

Però avui sí consignaré un cas d’abandonament de lectura.

Harold Bloom ha generat  molta polèmica a causa dels seus controvertits cànons literaris (cànons que admeto no haver llegit), però vaig topar amb aquest llibre i el títol ja en va semblar ineressant, doncs les influències literàries, ja siguin influències precedents o com de retroalimentació contemporània (allò que s’acaba anomentat “el moviment....”) és el que acaba configurant una determinada literatura, així doncs vaig fer un cop d’ull i vaig veure que parlava (bé) de Shakespeare i de Proust, evocava Freud i amb tots aquests ingredients vaig considerar que probablement trobavaria força interessant de llegir-lo.

Doncs bé...... a la pàgina 55 (de 444 pàgines) no m’he vist en pit de continuar, no perquè sigui avorrit, sinó perquè fins a la pàgina 55 no he parar de llegir res que no fos ell mateix, ell (Harold Bloom)  i els seus vuitanta anys, ell i la universitat de Yale...., fins arribats al final d’un capítol on expresa:

“ He aprendido que mi función es ayudaros a que os perdáis”

Honesament, aquest to mesiànic m’ha superat, però si volen un petit exemple d’allò que els dic i no passar per frívola i judicar un llibre amb tanta lleugeresa, els transcriuré els inicis d’alguns capítols:

Títol d’un capítol: “El punto de vista de mi labor como crítico”

“Cuando yo era muy joven......”

“No recuerdo haber leído crítica litearia cuando estudiava en la universidad....”

“Recuerdo vivamente, con una mezcla de afecto y humor...”

“en mi oficio de profesional de la docencia a lo largo....”

I fins aquí he llegit.

I ara que he acabat, em demano perquè he fet aquesta entrada al bloc, bé..... aquí queda.