TRATADO DE LA VIDA ELEGANTE

TRATADO DE LA VIDA ELEGANTE Honoré de Balzac traducció: Lluís Maria Todó Impedimenta/col. El Panteón portátil Madrid 2011 100 pàgines

En una entrada precedent sobre aquest mateix autor, vaig comentar que aquell llibre (Esplendors i misèries de les cortesanes) se m'havia fet avorrit.

He tornat a insistir amb Honoré de Balzac perquè quan un autor, considerat clàssic, no m'agrada prou penso que probablement sigui jo qui no està prou encertada.

Bé, doncs amb la meva bona voluntat no n'hi hagut prou, i sense qüestionar (deu me'n guard) la vàlua d'aquest autor, haig de dir que aquestes 100 pàgines de no res m'han costat de llegir tres (3) dies, si, com ho llegeixen.

Les causes? no sabria dir-los-hi; formalment està ben escrit, la traducció de Lluís Maria Todó és bona, algunes definicions i axiomes que s'apunten en aquest tractat encara són criteris que defineixen l'elegància actual, fa algunes reflexions sobre les conseqüències de la Revolució Francesa força interessants, no és un llibre (tot i el títol) frívol, o no ho és totalment. Però si sembla tenir més virtuts que defectes, que ho fa que se m'ennuegui?   En aquest cas és la indefinició, no aplica una mirada sobre el tractat, no he pogut esbrinar si hi està a favor, en contra, si algunes coses les diu seriosament o al contrari. Vostès podran adduir  que qui fa un tractat ha de provar de fer-lo de la manera més precisa possible, però això no eximeix de posar-hi una mirada. I a més a més, de nou, m'he avorrit.

Potser d'aquí uns anys hi tornaré amb en Balzac, de moment crec que no hi estic en sintonia, esperaré.