L’ART D’ENSENYAR BARCELONA
Guia del
Barceloní que vol guiar els amics forasters
sense
massa errors ni vacil·lacions
Myself
(pseudònim
de Carles Soldevila)
Dibuixos
de Joan Junceda
Llibres
de l’Índex
Barcelona,
2007
60 pàgines
|
 |
D’uns anys ençà el turisme a Barcelona és motiu de
discussió. El punt de contaminació turística que suporta la Ciutat sembla que
solament acontenta al sector i al comerç ubicat en els espais més emblemàtics,
però és innegable que els barcelonins i barcelonines ho viuen com una invasió
incontrolada i enutjosa que cap dels consistoris, ni l’actual ni els precedents
sap com redreçar. Es per això que llegir aquest llibret o opuscle és una
alenada d’aire i una manera d’entre que la visita a una ciutat com Barcelona es
pot fer d’una altra manera.
Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona 1892 – 1967)
va estudiar Dret i era lletrat de la Mancomunitat fins que les ingerències del
General Primo de Rivera el van decantar cap a literatura, el periodisme i el
teatre. A la publicació La Publicitat hi tenia una columna on signava amb el
pseudònim Myself, apel·latiu amb el qual decidí signar el llibre que comentem.
La intenció de l’autor té dues vessants, l’una és el
criteri que hi ha moltes guies de la Ciutat dedicades a gent forana però cap
que guiï el barcelonins i barcelonines a conèixer la seva ciutat, i l’altra: “la intenció de l’autor ha estat suscitar en
la consciència dels barcelonins que ensenyar la seva ciutat pot ser una mena de
treball artístic i fer-la més interessant.”
No hi ha capítols, sinó que s’estructura en jornades,
les jornades que el cícero utilitza per mostrar Barcelona als seus hostes.
Cadascuna de les jornades mostra un quarter de l’urbs, sense oblidar el
Tibidado i Vallvidrera. També té cura dels trams on cal anar a peu o amb
vehicle. Aconsella al guia prudència en els temps, ni molt curts ni molts
llargs; tingui psicologia quan els seus acompanyants volen estar sols. Consells
pràctics: on comprar postals. Però no solament l’autor s’ocupa dels dies sinó
que també condueix al guia de com ocupar les nits dels visitants. I uns
consells de bones maneres.
Pel barceloní i barcelonina del 2018 esdevé un
document informatiu molt engrescador de la Barcelona de 1929, any de la primera
edició d’aquesta Guia. Així doncs sabem que l’Hotel Metropol tenia un òmnibus
propi; que Barcelona tenia tres companyies de taxis; que les millors postals
tenien la signatura de Zekrowitz o Sans Ricart; que una bona opció per les nits
era el Teatre-Circ l’Olympia, un espai polivalent amb capacitat per a 6000
persones. Avui ja no existeix.
I tot això condensat en 60 amenes i amanides pàgines,
on l’autor, pràctica allò que fa, això és: guiar els guies.
PS – De ben segur que Carles Soldevila no podia ni
tan sols imaginar que per visitar el Parc Güell, patrimoni metropolità, calgués
pagar.
Sílvia Fortuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada