divendres, 25 de maig de 2018

JEAN-EFFLAM BAVOUZET



Piano

Programa:

I
C. Debussy: Ballade
C. Debussy: Tarantelle Styrienne
C. Debussy: Clar de lluna (Suite Bergamasque)
C. Debussy: Arabesque núm. 1
C. Debussy: Images (llibre I)
C. Debussy: L’isle joyeuse


II
C. Debussy: Images oubliées  
C. Debussy: 7 Études






Palau de la Música Catalana
24 de maig de 2019



Senyores  i senyors, vinc destroyer, perquè, ahir, vaig sortir d’aquest concert enutjada. J

Avui, no s’esmicolarà aquest concert sinó que el comentaré en conjunt, en la seva totalitat.

Ja és habitual que en els concerts del Palau s’aplaudeixi peça a peça, no respectant el grup de peces que s’interpreten, ahir no va ser cap excepció, fins i tot J.E. Bavouzet va haver de donar indicacions des l’escenari de quan calia aplaudir i quan, no. Aquestes interrupcions no permeten generar un clima de comprensió d’allò que s’està tocant, no obstant tot i que el pianista va provar de posar ordre, Ell mateix no és innocent d’aquest anticlima. Tot el programa era dedicat a Debussy, aleshores, no venia a tomb, que l’intèrpret cada dues o tres peces abandonés l’escenari i després de mig minut tornés ha aparèixer i prosseguís el concert. Hores d’ara aquesta actitud del pianista no l’entenc. Sumat a totes aquestes interrupcions cal afegir les pantalles del mòbil, és inevitable que durant la pausa tothom, desaforadament, obrir el mòbil, el que ja comença a ser intolerable és que no s’apagui fins l’últim segon que el pianista posa les mans el piano, i en algun cas fins hi tot durant l’execució, però... a cap mobiadicte se li acut abaixar la lluminositat de la pantalla?. De tot això, part de responsabilitat la té al Palau, entenc que mantenir una estructura com el Palau de la Música és, econòmicament, difícil però l’Entitat  hauria d’haver posat, fa temps, remei a la caiguda lliure de la precarietat en que avui s’escolta un concert. No crec que sigui tant onerós que en el moment d’accedir a sala, o quan és fa la venda de la localitat, acompanyar un full explicatiu dels mínims que cal seguir per a una bona audició. Va ser un concert per recordar perquè ahir es va constatar, i cada cop ho és en escreix, que finalment, el públic del Palau només seran turistes i passavolants. El Palau de la Música haurà de triar quina mena de públic vol, sobretot considerant que ara com ara, per a la música de cambra en condicions és millor l’Auditori.

Quan a Jean-Efflam Bavouzet, doncs per a una servidora és un pianista irregular i amb extrems, hi havia peces tocades amb exquisidesa i d’altres que s’hi barallava amb el piano, si més no, en aquest Debussy, en algun moment abusa del pedal. No serà una servidora que sortirà espitada a comprar una entrada si mai torna.

Programa de mà aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada