Música: Camille Saint-Saëns
Llibret: Ferdinand Lemaire
Intèrprets:
Dalila
Anita Rachvelishvili
Samson
Aleksandrs Antonenko
Le Grand Prêtre de Dagon
Egils Silins
Abimélech
Nicolas Testé
Un vieillard hébreu
Nicolas Cavallier
Un Messager philistin
John Bernard
Premier Philistin
Luca Sannai
Deuxième Philistin
Jian-Hong Zhao
Cinemes Boliche 13 d’octubre 2016
|
Cor i Orquestra de l’Òpera de París
Director musical: Philippe Jordan
Director del cor: José Luis Basso
Director d’escena: Damiano Michieletto
|
Nova producció en
directe, aquest cop des del teatre d’Òpera de París més conegut com La
Bastille, en el cinemes Boliche de Barcelona.
I avui hem de començar
parlant del director Philippe Jordan i com un bon director pot fer que uns
cantants inadequats per aquests papers acabin la funció de manera que esdevinguin
convincents. La veritat és que aquest director ens ha agradat molt, ha estat
atent a tot, fossar i escenari, aconseguint un més que just equilibri entre
ambdós, alhora que ha estat curós amb els detalls de la partitura i amb una
absoluta comprensió d’allò que estava dirigint, els músics de l’orquestra i el
cor (molt ben preparat per J.L. Basso) l’han seguit sense que hi hagi res de
negatiu a comentar.
Més amunt hem
assenyalat que els cantants no ens han
semblat els més adequats per els papers de Dalila i de Samsó, però cal aclarir,
que inadequats no significa que no siguin bon cantants, sinó que són millors en
un altre repertori, no obstant reiterem
que la bona direcció de Ph. Jordan ha contribuït a fer que Rachvelishvili (de cognom impronunciable)
i Antonenko hagin estat uns cantants prou dignes en els seus papers. Molt bé
Egils Silins, no tant Nicolas Testé amb una veu força curta, i força bé Nicolas
Cavallier.
Quant l’escenografia
de Damiano Michieletto, primerament haig de dir que aquest director d’escena no
és que em faci saltar d’alegria, però bé, no seria just desmereixe’l ja que, a
criteri d’una servidora, té bones idees i no ens regala despropòsits (llevat d’un
Guillem Tell de Rossini, francament oblidable). Si volen saber quin ha estat el
criteri que Damiano Michieletto ha seguit per aquesta escenografia cliquin aquí.
Segons Michieletto li
ha interessat el criteri d’esclavitud, res a dir. Ara bé, servidora voldria
recordar que Samson et Dalila va ser estrenada l’any 1877, moment on a Europa
hi havia antisemitisme i posteriorment, concretament a França, va eclosionar
amb el cas Dreyfus, on la societat francesa es dividí a favor o en contra
del capità Alfred Dreyfus o el que vindria a ser entre dreyfusistes o
antisemistes (caldrien matisos per aquest darrer qualificatiu). Bé, doncs en un
context on qui era antisemita no ho amagava, Saint-Saëns i Lemaire trien un
episodi de l’Antic Testament on el desenllaç és l’esclavatge del poble hebreu a
causa de la feblesa del seu líder. Tot això explicat de manera molt
reduccionista. Aquest cop sí els suggeriria que llegissin el llibret del
primer acte (l’enllaç els el deixo més avall), sobretot la part del cor el qual
es lamenta de l’abandó de Déu.
Llibret aquí.
Fotografies
 |
 |
 |
 |
Videos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada