Música: WOLFGANG AMADEUS MOZART
Llibret: LORENZO DA PONTE
Intèrprets:
Don Giovanni Simon Keenlyside
Leporello Adam Plachetka
Donna Anna Hibla Gerzmava
Commendatore Kwangchul Youn
Don Ottavio Paul Appleby*
Donna Elvira Malin Byström
Zerlina Serena Malfi
Masetto Mattew Rose
Cor i Orquestra del Metropolitana de
N.Y.
Director musical: Fabio Luisi
Els continuüs
Cello David
Heiss,
harpsichord Howard Watkins*,
mandolin solo Joyce Rasmussen Balint
Director d’escena: Michael Grandage
|
Cinemes Icària de Barcelona
22 d’octubre de 2016
|
Si fa un parell o tres
de dies, quan comentàvem Samsom et Dalila, dèiem que ens agradaria venir al
bloc i dir que hem vist una representació extraordinària, avui hem de dir que en
aquest Don Giovanni, la valoració en conjunt, llevat dels però’s que ja assenyalarem,
és positiva (lluny de ser extraordinària, però bé, hem arribat al punt que si
no és negativa ja em podem donar amb un canto a les dents).
El director musical,
Fabio Luisi, és un director que no falla mai i fa bé la seva feina, sense
sorpreses desagradables però tampoc sense córrer cap risc, però saber que ell
dirigeix l’orquestra dóna molta tranquil·litat. Assenyalar el Solo de mandolina
de Joyce Rasmussen Balint, exquisit.
La producció escènica
és la mateixa que ja vam veure l’any 2011. El director d’escena va imaginar una
producció poc arriscada però força eficaç, sense anacronismes i força adequada
al conjunt de vestuari, llums, etc,... ben resolta, i a criteri d’una servidora
sense entendre gaire al personatge de Don Giovanni, clar que també els haig de
dir que una servidora només comparteix la visió del personatge amb dos directors:
Joseph Losey (cinema) i recentment Kasper Holten (director d’escena), la resta
tracten Don Giovanni com un “xul.lu” faldiller... bé ara no reiteraré allò que
ja he dit en d’altres ocasions. A aquesta visió del personatge tampoc va contribuir
gaire Simon Keenlyside com ja comentarem més endavant.
I anem a les veus:
Adam Plachetka.
Solament per aquest baix-baríton ja valia la pena veure aquest Don Giovanni.
Cantant nat a Praga i des el 2010 forma part de l’elenc estable de l’Òpera de
Viena. Va cantar Leporello, amb solvència, sense cap dificultat de respiració,
bona dicció, veu bonica, en fi... que li vam trobar totes les gràcies i l'anirem seguint.
També ens va agradar
molt la mezzosoprano Serena Malfi, qui va fer una Zerlina expressiva i
imaginativa, sense dificultats de cap mena.
Malin Byström va tenir
alguns problemes de respiració i el paper de Donna Elvira va ser correcte però
no per llançar coets, millor en la part actoral, que tot i no ser el més
important en un/una cantant, ajuda a configurar el personatge.
Hibla Gerzmava amb uns
aguts idonis per fer de Reina de la Nit (La Flauta Màgica), no va tenir una
bona dicció, algun problema, no gaire notori de respiració, i força correcte
com a Donna Anna.
Paul Appleby va cantar de manera aplicada el paper de Don Ottavio i se'n va sortir prou bé en les dues bellíssimes àries que Mozart li regala al personatge, molt millor en l'ària Il mio Tesoro, la va cantar amb emoció i això sempre és d'agrair.
Paul Appleby va cantar de manera aplicada el paper de Don Ottavio i se'n va sortir prou bé en les dues bellíssimes àries que Mozart li regala al personatge, molt millor en l'ària Il mio Tesoro, la va cantar amb emoció i això sempre és d'agrair.
Mattews Rose no va
començar gaire bé però en el decurs de la representació va anar assentant la
veu, té una veu opaca y no gaire bonica però al final va esdevenir un Masetto
eficaç.
Kwangchul Youn va fer
un Commendatore correcte i prou, no podem dir que ens quedarà a la
memòria.
I deixo pel final a
Simon Keenlyside qui no va ser un bon Don Giovanni, primerament per
incomprensió del personatge i vocalment ens va semblar que ja li havia passat
el moment per aquest paper, de fet pensem que la veu li ha començat a
declinar, va mostrar una veu envellida, cansada, aspra i rascant els finals,
tant en els recitatius com en les àries i, creguin-me, això ho comentem sense
cap mena de d’alegria més aviat amb una certa tristesa, ja que una cosa és
assenyalar que un cantant no té veu per un repertori, o que no ho ha fet prou
bé, però sempre entenent que no se’ls ha acabat la veu, que podem esperar
millors ocasions, però no és aquest el cas, ens va semblar que la seva veu ja
no remuntarà, si més no, en òpera i això ens entristeix molt.
Llibret aquí
Les fotos:
|
|
|
|
Els vídeos:
.
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada