MACBETH

Música: GIUSEPPE VERDI Llibret: FRANCESCO MARIA PIAVE Intèrprets: Macbeth             Ludovic Tézier Lady Macbeth    Martina Serafin Banco                  Vitalij Kowaljow Macduff              Samir Pirgu Malcolm              Albert Casals Dama                   Anna Puche Metge                  David Sànchez Servent                Marc Canturri Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu Director: Giampaolo Maria Bisanti Director d’escena: Christof Loy 20 d’octubre de 2016 Cinemes Boliche de Barcelona

Senyores i Senyors m’agradaria un dia poder escriure en aquest bloc que hem vist una òpera rodona, amb uns cantants en estat de gràcia, una orquestra meravellosa, un director excel·lent i una producció insuperable, però un cop més no ha estat així i no ens alegra gens, ni gota, haver-ho de comentar.

Ja ho hem dit en alguna ocasió, però no podem estar d’assenyalar-ho de nou, la òpera és una indústria que vol guanyar diners, res a dir, passa que els aficionats paguem el preu de ser considerats usuaris, i reitero, hem deixat de ser públic.

Tal i com està actualment el mercat de veus, cal pensar que probablement els cantants ja no volen tenir una carrera llarga, que s’estimen més esgotar-se en poc temps (posem 10 anys i a tot estirar 15) i si se’ls espatlla la veu, doncs mala sort, i cal pensar que quan prematurament es retiren o la veu els retira ja han fet un racó per anar passant. Costa habituar-se a aquesta actitud però caldrà fer-ho sinó volem patir en cada representació.

Dit això, ja poden imaginar que el MACBETH d’avui no ha estat del gust d’una servidora, tot i que és una de les òperes que més m’agrada.

Ludovic Tézier ha estat irregular però la causa és que es reservava pels moments de més lluïment, i com sol ser habitual en molts cantants, entrega 0, altrament en aquests moments de lluïment ha cantat força bé, però certament no serà dels barítons que faci història, però si el tema de veus segueix així no seria estrany que algun dia fins i tot algú l’enyorés per manca de bones veus de la seva corda.

Martina Serafin en una entrevista comentava que era el seu home (Alessandro Guerzone) qui la va fer mudar de Wagner a Verdi, be... doncs no ha i no hem sortit guanyant amb el canvi. Martina Serafin no ens ha agradat en el paper de Lady Macbeth, amb uns aguts poc polits i amb poca zona greu. I retornant a allò que els deia al principi, aquí pensem que si aquesta cantant prossegueix amb aquesta mena de papers verdians no tindrà una carrera llarga, cosa que aquestes alçades, honestament, ens importa poc, servidora no és la vetlladora de ningú.

Cal esmentar que tan Ludovic Tézier com Martina Serafin s’estrenen amb ambdós papers, és a dir que un cop més el Liceu és un camp de proves a preus de consolidació.

Sí ens agradat Vitalij Kowaljow un baix amb uns greus força acceptables. No ens agradat Samir Pirgu, qui no ha sabut aprofitar el seu moment en el quart acte. I finalment els papers comprimaris, que ja era hora que fossin del país, tot i que no ens hem d’enganyar, el Liceu està d’estalvis i aquests cantants no encareixen la producció, però tot i així ens alegra ja que tots quatre se n’han sortit, uns amb correcció i d’altres més que bé.

A tot això, no ha ajudat gaire el director d’orquestra, a qui de ben segur oblidarem. El cor molt bé.

Ah! Que volen que els parli també de la producció del Sr. Loy, doncs mirin... fa el fet, un sol decorat per tots els actes, amb una escala al fons que recordava l’escales de famílies aposentades de pel·lícules anys ’30, i com em va dir un conegut, l’aparició de Lady Macbeth sembla l’aparició de la Sra. Danvers a Rebecca (A. Hitchcock), però Martina Serafin no és Judith Anderson, ni tampoc sabem que Judith Anderson hagi cantat mai.

Bé, desprès d’aquest mal acudit, hem acabat per avui.

Més informació aquí

El llibret aquí.

I a manca de la Martina Serafin, l’Agnes Baltza