Ressenya publicada a Barcelona Llegeix
La papallona de Narcís Oller
Barcelona : La Butxaca, 2014.Sílvia Fortuny
Narcís Oller (Valls, 1946 – Barcelona, 1930) és considerat el primer
escriptor de la novel·la moderna en català. Metge i escriptor, en
aquesta darrera vessant conreà el naturalisme i el realisme i en aquest
marc s’inclou La Papallona (1882).
A les darreries del s. XIX, el naturalisme pren força deixant enrere
el romanticisme precedent. En literatura, el seu exponent més destacat
seria Emile Zola i en teatre, Henrik Ibsen. Literàriament, és un tipus
d’escriptura que té com a característica més destacable el narrador
omniscient i donar veu i protagonisme a uns personatges de lluita diària
per a la seva existència i subsistència.
Narcís Oller és fill del seu temps i La Papallona acompleix
amb tots els requisits comentats més amunt: noia honesta, seriosa i
treballadora és seduïda i abandonada a la seva ventura per estudiant de
família benestant. Totes aquestes dissorts tenen un final tràgic per a
la noia.
Això sòl, probablement, no seria prou engrescador per llegir La Papallona
ja que de desventures com l’assenyalada les hem pogut veure, i fins i
tot traslladades, al cinema, però en la narrativa de Narcís Oller ens
trobem un relat on les protagonistes són les dones i les seves cuites.
L’autor ens mostra un seguit de personatges femenins que soles, sense
home al costat, proven de tirar endavant, des de la patrona de la pensió
on s’hostatge l’estudiant fins a la dona que té acollida a la
protagonista, així com la solidaritat que s’estableix entre elles. Pel
que fa els personatges masculins són importants quan a generadors del
nucli argumental i que el narrador utilitza per assenyalar la
desigualtat, ja no social que també, sinó la desigualtat de gènere. A
l’autor només li cal una carta de l’amic del protagonista per
mostrar-nos, en tot el seu abast, aquesta desigualtat.
Però en aquesta novel·la, Narcís Oller també ens fa notar com es
vivia a les darreries del segle XIX a Barcelona, concretament al Raval
quan el Raval era la CIUTAT abans que aquest concepte es desplacés a
d’altres indrets. La bona escriptura de l’autor ens trasllada a un
període on tot era de color gris amb pocs matisos per a les classes
modestes.
I tot això Narcís Oller ho fa amb la mà destre de qui coneix els
racons de la llengua, de qui domina els girs, de qui coneix i
contextualitza el parlar de cadascun dels personatges, amb un català
acurat que enyorem.
Retornar als clàssics catalans sempre és recomanable i sobretot, en aquest cas, retornar a la Barcelona del s. XIX.
Sílvia Fortuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada