DANIEL HARDING

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LA RÀDIO DE SUÈCIA Director: Daniel Harding Piano: Paul Lewis Programa: Concert per a piano i orquestra núm. 3 en do menor op. 37 (1800) LUDWIG VAN BEETHOVEN Simfonia núm. 1 en re major op 66 “Tità” (1884 – 1888) GUSTAV MAHLER Auditori de Barcelona 23 d’octubre de 2013
cal dir qui és?, tot i que sembla sortit de les antilles	i aquest tampoc cal, oi?

Ahir Ibercàmera va encetar la seva temporada de concerts amb aquest programa.

Hores d’ara gairebé tothom, pel que fa a aquestes dues obres, ja té triades la seva o les seves versions de referència, aquelles que s’acosten més a la nostra sensibilitat, no obstant, com ja sabem que probablement en directe no escoltarem allò que ja tenim interioritzat, quan anem a un concert d’aquestes característiques ho fem amb l’expectativa de, si més no, passar-nos-ho bé. Ahir aquest criteri no va decebre gràcies a l’orquestra i el seu director.

Començarem amb Beethoven. El millor va ser l’orquestra i el director. Tot i que el protagonista és evident que ha de ser el pianista, Paul Lewis no va aconseguir transmetre cap emoció i, a criteri d’aquest bloc, confon el vigor de Beethoven en picar més fort el piano o a l’inrevés allà on Beethoven demana delicadesa es tradueix en abaixar el so. De tota manera servidora no pot mostrar sorpresa honestament, doncs  sempre que he escoltar i he vist per internet aquest intèrpret m’ha semblat que gaudeix d’una notorietat excessiva.

Seguim amb Mahler on director i orquestra van mostrar totes les seves qualitats. Daniel Harding no va mostrar una Tità gaire canònica, però això, si més no en aquest cas, no té perquè ser dolent, més aviat el contrari va aportar una nova mirada i va ser una primera de Mahler molt lluminosa, on es van poder escoltar amb nitidesa totes les seccions sense que cap d’elles solapes a l’altra, vam copsar els detalls de la partitura i el/al final va ser una festa per la oïda i els sentits. L’orquestra estava molt atenta i amb una vitalitat que encomanava i fins i tot, gosaria dir, que els músics assaborien la interpretació d’ahir. No diré, doncs està una mica lluny, que sigui una Tità de referència, però si una interpretació per tenir en el record, servidora ha vist a il·lustres batutes menys reeixides amb Mahler.

Altrament, si vostès són d’emocions fortes, cal escoltar aquesta simfonia en directe, sempre és una experiència que tothom hauria de tenir un cop a la vida.

 Concert núm. 3 - Beethoven, piano: Wilhelm Kempf - director: Leonard Bernstein

i el video amb la primera de Mahler amb aquest director i una altra gran orquestra la Concertgebouw d'Amsterdam.