ANTOINE COMPAGNON

LOS ANTIMODERNOS Antoine Compagnon Traducció: Manuel Arranz Acantilado Barcelona 2007 252 pàgines

Avui, per comentar aquest llibre tonem al format tradicional a causa de dificultats tècniques, o dit d’una altra manera, a causa de la distracció d’una servidora que no està pel que fa. Bé.... anem al llibre.

Antoine Compagnon, catedràtic de literatura francesa a la Sorbona i a la Universitat de Columbia de Nova York, amb aquest llibre ens vol donar a conèixer a aquells autors que es van mostrar crítics amb la Revolució Francesa, bàsicament de Chateaubriand, De Maistre i Beaudelaire i que a causa de les seves idees podríem semblar reaccionaris o involucistes, però que en realitat “los antimodernos no son nunca conservadores tradiciones, de familia. Por eso la antimodernidad no es en absoluto incompatible con aquellos comportamientos que sean todo menos conservadores (su apoliticismo estético, su rechazo del compromiso no excluye su civismo). Hay en los antimodernos una chifladura y una indisciplina inalienables que hacen de ellos lo contrario de los centristas. La derecha piensa que son de izquierdas, y la izquierda que son de derechas. Desubicados, juegan a dos bandas, antes de transformar su fracaso en éxito”, o en la cita que Compagnon inclou va dir Roland Barthès “ser de vanguardia significa saber lo que está muerto; ser de retaguardia significa amarlo todavía”.

L’autor pren com a referents els autors comentats més amunt però alhora també cita a d’altres que també han reflexionat sobre els primers, de manera que les citacions mostrades en cadascun dels capítols serveixen per reblar els propòsits de Antoine Compagnon, que és la de mostrar l’argumentari que van exhibir els antimoderns i que fan que se'ls nomeni així. Però A. Compagnon tot això ho fa de manera que ens pot ser molt engrescadora i sense ser el seu propòsit, invitar-nos a conèixer alguna cosa més dels autors i personatges inclosos en aquest estudi.

La pròpia organització dels capítols pot ser prou indicadora d’allò que els lector pot trobar:

CONTRARREVOLUCIÓN

ANTILUSTRACIÓN

PESIMISMO

EL PECADO ORIGINAL

LO SUBLIME

LA VITUPERACIÓN

CONCLUSIÓN: LOS REACCIONARIOS CON ENCANTO

No obstant, cal dir que per assaborir plenament d’aquesta lectura potser cal estar prou immers en la literatura i la història franceses, els que no hi estem tant abocats quan tanquem el llibre sabem que ens manquen més coneixements, però això no invalida la seva lectura, doncs hi ha prou material que ens pot ser molt atractiu.

Ben traduït.