Monteverdi (1567 - 1643)
Després de la commoció que va representar per aquest bloc Rosita Amores (vegin entrada anterior), retornem al confort de Claudio Monteverdi i aquesta bonica cançó: DAMIGELLA TUTTA BELLA.
Avui no els deixaré els sis videos comparatius perquè a criteri d'aquest bloc, hi ha versions força acceptables però la millor és la de l'Arpeggiata, evidentment amb la Christina Pluhar al capdavant. Ja els aviso, el video es veu fatal, sí.... ja sé que estan pensant, que no m'ho he treballat prou això (cal veure com són, eh!......) doncs sí, sí m'ho currat, porto com dues hores escoltant damigella's, fins i tot m'han vingut els veïns dient que ja se la sabien, que fes el favor... que no són hores....., bé ja saben com va això, però...... que no faria jo per vostès i total desprès vostès fan l'orni, en fi.,... que haig de tenir una paciència........
Damigella tutta bella versa versa quel bel vino, fa che cada la rugiada distillata di rubino. Ho nel seno rio veneno che vi sparse Amor profondo ma gittarlo e lasciarlo vo' sommerso in questo fondo. Damigella tutta bella di quel vin tu non mi satii fa che cada la rugiada distillata da topatii. Nova fiamma più m'infiamma arde il cor foco novello se mia vita non s'aita ah ch'io vengo un Mongibello! Ma più fresca ogn' hor cresca dentro me sì fatta arsura consumarmi e disfarmi per tal modo ho per ventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada