Benvolguts i benvolgudes visitants d’aquest bloc, elsgustosreunits.cat
té males influències i ha entrar en una vena retro que frega la caspa, però
esperem que sigui només una febrada
passatgera, un mal moment i que no acabi esdevenint un mal pas irrecuperable,
però bé, a la rebotiga, servidora, ja té un manat de música més idònia amb els seus
gustos actuals.
Però passa que el grup Lone Star fa temps que demana aparèixer en
aquest bloc que és de tots vostès (de res) i honestament, crec que s’ho mereix.
Fem història. L’avantatge de tenir un germà més gran, com és el cas d’una
servidora, és que quan una obre els ulls en aquesta vall de llàgrimes ja té un
grapat de música a l’abast, si a més a més el germà és un noi/home/senyor de
possibles i no com la germana del germà, que sempre està a l’última pregunta,
doncs esdevé que el primogènit va
comprant música (és a dir és gasta els calarets) i la petita , fa d’esponja i
quan arriba a gran ja té mitja feina feta en termes musicals.
Bé.... doncs R. era un fan dels Lone Star i mentre avui el meu cervell
estava pensant (és un dir) en coses frívoles però interessants he recordat aquest grup. En
el seu moment, creguin-me, era de lo milloret.
Pensin que mentre buscava i feia la tria per internet he trobat unes coses inerrables.
En aquesta pàgina, que no és la oficial, trobaran informació.
Satisfaction
|
Comprensión
|
Nuestra Generación
|
Los Domingos
|
It's a man's man's world
|
mi calle
|
my sweet Marlene
|
Río sin fin
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada