SIEGFRIED

SIEGFRIED Compositor: RICHARD WARNER Siegfried          Jay Hunter Morris Brünnhilde       Deborah Voigt Erda                 Patricia Bardon Mime               Gerhard Siegel Wanderer         Bryn Terfel Alberich           Eric Owens Fafner              Hans-Peter König Director musical         Fabio Luisi Director d’escena       Robert Lapage Escenografia               Carl Fillion Vesturi                         François St-Aubin Realitació video          Gary Halvorson

Primerament els haig de dir que jo no sóc wagneriana, en el sentit més pur del terme. Tot i que admeto que és un compositor que cada cop m’agrada més, encara no he arribat al punt de pensar que no hi ha més òpera que la de Wagner, i tot i que les seves òperes les veig i escolto amb molt de gust, no sóc de les que surt corrents a comprar una entrada (bé, de fet em penso que això no ho faig amb cap compositor).

Dit això, ahir nova representació d’òpera en els cinemes Icària de Barcelona amb  l’òpera Siegfried de Richard Wagner des el Metropolitan de Nova York.

Personalment crec que ser el/la cantant protagonista d’una òpera de Wagner i finalitzar-la sense defallir, ja té molt de mèrit, si a més a més, ho fa amb una certa dignitat, doncs bé..... ja hem arribat a un cert punt.

A tot això cal sumar-li que en Jay Hunter Morris, no era la primera opció del Metropolitan per aquest paper, ja que havia contractat a Gary Lehman, el qual va haver de cancel·lar per malaltia, i en Jay H. Morris el va haver de substituir en només sis mesos de temps, si no vaig equivocada, és a dir que aquest cantant fa sis mesos s’estava a Texas feliç (és un dir) a casa seva i el Metropolitan li proposa representar Siegfried, potser pels wagnerians això no tingui cap mèrit, però per aquest bloc en té molt. Vocalment, els inicis van ser incerts però tal i com va anar tota la representació, m’inclino a pensar que podia ser ben bé una certa inseguretat, però desprès, tot i que em sembla no li va marxar mai la por davant d’aquesta responsabilitat, ho va saber disciplinar tot prou bé. No obstant em penso que un heldertenor no n’és, però segons m’han assenyalat els wagnerians, els heldertenors van escassos. Així doncs les meves simpaties cap aquest cantant.

La resta. Em va agradar molt Bryn Terfel en el paper d’El Caminant. També em va agradar força Hans-Peter König en el paper de Fafner, és un paper breu i de fet, en el fullet que distribueix el cinema, ni tant sols surt (injustament crec jo), si anomeno primer aquests dos cantants és perquè són els que em van semblar que tenien una forma de cantar més genuïnament wagneriana, això no vol dir que la resta del repartiment no ho fes bé, només que no em va semblar que tinguessin aquesta empremta que, honestament, no sé ben bé com explicar, però que es detecta quan hi és.

Considerant aquesta característica tant peculiar (o la seva manca, en la resta d’intèrprets), els/les cantants no n’hi cap que ho fes malament, a criteri d’aquest bloc va ser un repartiment força acceptable.

Qui em va agradar molt va ser l’orquestra i el seu director, Fabio Luisi, que em van descobrir passatges realment molt bonics que encara no havia detectat.

L’escenografia, no molestava i fins i tot la vaig trobar imaginativa, llevat del drac que no va estar prou reeixit,  i la direcció escènica molt correcta i respectuosa amb l’obra.

Quan el vestuari, doncs mirin, ja entenc que més aviat és un problema meu, però jo quan veig aquests vestuaris tant pesants és com si els portés jo el damunt, ja ho sé que és una apreciació poc seriosa, però no sé que dir-los......

Els deixo uns fragments d’aquesta producció: