LE GRAN MACABRE

LE GRAN MACABRE Música: György Ligeti Llibret: György Ligeti – Michael Meschle Direcció musical Michael Boder Direcció d'escena Àlex Ollé (La Fura dels Baus) en col·laboració amb Valentina Carrasco Escenografia Alfons Flores Vídeo Franc Aleu Vestuari Lluc Castells Il·luminació Peter van Praet Nova coproducció Gran Teatre del Liceu / Théâtre Royal de la Monnaie / Opera di Roma / English National Opera Repartiment Werner van Mechelen, Chris Merritt, Frode Olsen, Barbara Hannigan, Ning Liang, Brian Asawa, Simon Butteriss, Ana Puche, Inés Moraleda, Francisco Vas i altres. Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Abans d’anar a veure directament aquesta òpera jo els aconsellaria (si m’ho permeten) que escoltessin la conferència que va programar Amics de Liceu i que  trobaran en el bloc el quadern de l’apuntador, el qual, sempre atent, l’ha penjada en format mp3. Aquesta conferència va impartir-la el musicòleg Luis Gago y realment resulta molt interessant i didàctica, també poden fer un tomb pel bloc dietaris operístics on Jaume Radigales, de manera amena,  ens fa un manual d’ús per a l’escolta d’aquesta òpera. Si vostès passen per alt aquestes dues opcions, no me’n faig responsable......

Dit això, comentar-los que he pogut assistir a l’assaig general i l’òpera m’agradat, no diré que sigui una obra fàcil, ni que arribi a ser mai una primera opció per aquest bloc, ni que la salvés enmig d’un naufragi, però tot i així, trobo que és una òpera amb molts encerts musicals i un llibret ben elaborat que formen una unitat molt interessant.

Quan les veus totes prou adequades pels papers que representen, ara bé, aquí no esperin àries de lluïment, si més no, de lluïment clàssic, ja que d’àries n’hi ha i algunes de molta dificultat i solament assenyalaria Barbara Hannigan, la qual fa dos papers, i si ho faig és només perquè en el paper de Gepopo, canta mentre ha de resoldre moviments escènics complexos. 

Punt i apart mereix l’escenografia pensada per La Fura del Baus, un cop més l’han encertada, explicar-los  tot el que fa aquella gran figura (s’anomena Claudia)  al bell mig de l’escenari seria una pèrdua de temps, ja que no aconseguiria ser prou nítida en tot el que se’ns transmet. Només una cosa a comentar, i com era un assaig general potser el dia de l’estrena ja està afinada, el ball del quadre III no l’he trobat prou resolt.

Per si els pot ser útil, jo he anat amb el criteri de veure un divertimento i sota aquesta òptica m’ho he passat prou bé.

Ai, si! L’argument, doncs mirin el tenen aquí.