dissabte, 12 de novembre del 2011

ANDREAS BRANTELID



Programa


Primera part:

DEBUSSY: Sonata per a violoncel i piano

SCHUMANN: Fünt Stücke im Volkstone, op 102

KODALY: Sonata per a violoncel i piano, op. 4

Segona part:

BEETHOVEN: Sonata núm. 5 en re major, op. 102 núm. 2



Interprets

Andreas Brantelid – Violoncel
Peter Friis Johansson - piano



En aquest concert el protagonista era el violoncel i el seu interpret, adoptant el piano el paper de acompanyant, un error, sobretot en la sonates de Beethoven, on el piano i el violoncel tenen paritat.

Quedant establert el posicionament d’ambdós instruments, P.F. Johansson - piano - es va mostrar sempre atent i eficaç però sense voler en cap moment destacar.

Pel que fa al protagonista de la vetllada, Andreas Brantelid, la veritat és que em va agradar força, escolta l’instrument i prova de fusionar-se amb ell, on més em va agradar va ser amb les peces de Schumann. Tant de bo aquest intèrpret faci una bona i llarga carrera, i no acabi sent flor d’estiu. 

De les obres escoltades, assenyalar que per aquest bloc, aquesta sonata de Debussy no estaria entre les més reeixides d’aquest autor. La peça de Zoltan Kodaly era el primer cop que la sentia i l’únic que els puc dir és que m’agradaria escoltar-la de nou per poder valorar-la millor. I de Schumann i Beethoven que els puc dir....... estan on estan perquè s’ho mereixen.

I no me’n puc estar de dir que tan l’escenari de la Sala Oriol Martorell de l’Auditori com la tarima on s’estava Andreas Brantelid tocant, estan de pena, ja comprenc les retallades, però no hi ha prou diners per poder envernissar?, pregunto, també va estar molt desafortunat que cap persona de l’Auditori sortís a l’escenari, durant la pausa, a recollir unes partitures que se li havien caigut al violoncel·lista i allí s’hi van estar fins acabar el concert, a terra. Tot plegat força lamentable per part de l’Auditori.

Aqui els deixo dos videos. El primer perquè Brantelid toca amb el seu pare i la peça de Jean Baptiste Barrière que toquen la trobo molt bonica. El segon amb la sonata Arpeggione de Schubert per tal que puguin valorar la seva feina.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada