|
Música: Georg Friedrich Händel
Llibret: Nicola Francesco Haym
Repartiment:
Rodelinda Lisette Oropesa
Bertarido Bejun Mehta
Flavio Fabián
Augusto Gómez
Grimoaldo Joel Prieto
Eduige Sasha
Cooke
Unulfo Gerald
Thomson
Garibaldo Gianluca Margheri
Director d’escena Claus Guth
Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Director musical Josep Pons
|
05 de març de 2019
|
Ahir vam poder assistir a la representació d’aquesta òpera al Gran
Teatre del Liceu.
Tot i que cada cop sovintegen més les òperes barroques en el teatres d’òpera
encara costa que hi hagi una programació regular.
Rodelinda és una òpera molt bonica, amb àries exquisides i no gaire complaent
amb l’espectador, ja que no hi ha cors, ni gaire concertants i té una durada de
gairebé quatre hores.
Tot i que la senyora Scheppelmann, en el programa de mà, ens diu que l’opera
barroca es pot representar en un gran teatre, no hi puc estar d’acord; posa com
exemple l’Orfeo de fa uns anys que va programar el Liceu de la mà de Jordi Savall, però en aquella
producció, Jordi Savall (Director musical) i Gilbert Deflo (director d’escena)
van reduir la caixa de l’escenari per tal que la veu no es dispersés. Com poden
observar en aquesta fotografia:
Orfeo
L’escenografia amb va agradar força, imaginin-se una casa de dues
plantes, al mig del bosc sense parets, llevat de la façana principal, aquest
espai va girant i ens mostra en cada cas tres espai d’aquesta llar, dormitori,
menjador, vestíbul... i tot d’un blanc immaculat. Conceptualment el director d’escena
ens mostra la òpera mitjançant la mirada del fill (Flavio), noiet de 13 anys
que viu tot el trasbals familiar i que tot ho dibuixa, doncs bé, aquests
dibuixos, mitjançant la nova tecnologia es projecten damunt la casa a mida que
el nen va dibuixant, inclosos uns éssers que el terroritzen.
 |
 |
Tant el director com la orquestra, mixta (instruments de criteris
originals i moderns), va sonar prou bé i el director Josep Pons va estar molt
atent els matisos.
I les veus, doncs... tothom jove, encara amb veus molt clares i
brillants, veus adequades per.... un altre repertori. L’únic de tots els
cantants que s’ajustava a la línia que la òpera barroca demana va ser Gerald Thomson, la resta unes veus més
pròpies per el classicisme i d’altres veus més aptes pel Bel Canto i aquí incloc a
Lisette Oropesa. I vull reiterar, bones veus però per un altre repertori.,
llevat d’això, els i les intèrprets van cantar amb voluntat de donar l’expresivitat
més adequada al seu paper.
I comento a part Bejun Mehta que entre el públic liceista té molta
parròquia. Primerament els haig de dir que no ha estat mai un dels contratenors
favorits d’una servidora, tot i així li reconeixia una certa qualitat (en
passat). Aplaudir la intervenció d’ahir de Bejun Mehta amb el fervor que el
públic del Liceu ho va fer només puc atribuir-ho al desconeixement de millors
cantants o els fans d’aquest contratenor. En el Vivi Tirano, una de les àries de lluïment que gairebé tothom
espera, mostrà una veu regullosa, lletja i va fer uns esgarips molt
molestos.
Fa uns parell d’anys un veterà aficionat a l’òpera i abonat al Liceu
des no recordava quan, em va comentar, ja aleshores, s’estimen més un mal
contratenor que una bona contralt, em penso que li hauré de donar la raó.
El llibret aquí.
Fotografies:
 |
 |
Video promocional:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada