diumenge, 24 de març de 2019

MOZART

"MISERO! O SOGNO, O SON DESTO?" -
"AURA, CHE INTORNO SPIRI" K.431/425b

És el lament d'un presoner a qui, enmig de la soledat de la nit, només li responen les aus


MISERO! O SOGNO, O SON DESTO?

AURA, CHE INTORNO SPIRI

 
 Aquestes dues àries es canten juntes. La traducció procedeix de la pàgina: www.mozart.cat.




[Recitativo]
Misero! O sogno, o son desto?
Chiuso è il varco all'uscita.
Io dunque, o stelle!
Solo in questo rinchiuso
Abiato dall'ombre,
Luogo tacito, e mesto,
Ove non s'ode
Nell'orror della notte
Che de' notturni augelli
La lamentabil voce,
I giorni miei
Dovrò qui terminar?
Aprite, indegne,
Questa porta infernale,
Spietate, aprite, aprite!
Alcun non m'ode, e solo,
Ne' cavi sassi ascoso,
Risponde a' mesti accenti eco pietoso.
E dovrò qui morir?
Ah! negli estremi amari sospiri almen
Potessi, oh Dio!
Dar al caro ben l'ultimo addio!

[Aria]
Aura, che intorno spiri,
Sull'ale a lei che adoro,
Deh, porta i miei sospiri,
Di che per essa moro,
Che più non mi vedrà.
Ho mille larve intorno,
Di varie voci il suono;
Che orribile soggiorno,
Che nova crudeltà.
Che barbara sorte,
Che stato dolente,
Mi lagno, sospiro,
Nessuno mi sente,
Nel grave periglio
Nessuno non miro,
Non spero consiglio,
Non trovo pietà.

[Recitatiu]
Que desgraciat sóc! Somio, o estic despert?
El camí de sortida és tancat.
Llavors, oh estels!
sol dins d'aquest cau
habitat per ombres,
un lloc silenciós i lúgubre
on no se sent,
enmig de l'horror de la nit,
sinó la trista veu
dels ocells nocturns,
hauré d'acabar
els meus dies?
Obriu, roïns,
aquesta porta infernal,
despietats, obriu, obriu!
Ningú no em sent, i només,
amagat dins d'aquestes coves,
l'eco pietós respon als meus plors.
Hauré de morir aquí?
Ah! si almenys pogués, oh Déu,
enmig d'aquests últims i dolorosos sospirs,
donar a la meva estimada l'últim adéu!
[Ària]
Oreig, que al meu voltant bufes,
porta sobre les ales els meus sospirs
a aquella a qui estimo;
digues-li que per ella moro,
que no em veurà mai més.
M'envolten milers de fantasmes,
i el so de moltes veus.
Quina horrible ratxa!
Quina nova crueltat!
Quina sort salvatge!
Quina penosa situació!
Em queixo, sospiro,
i ningú no em sent.
Davant d'aquest greu perill
no veig ningú,
no puc esperar cap consell,
no trobo pietat.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada