Avui vaig tard, però fins ara no he pogut llegir el diari i... oh! Jordi Savall ha guanyat un Grammy.
Doncs mirin, avui ni un all ni una ceba ni una escalivada, rendició total davant de Jordi Savall, m'agrada i com és millor un exemple, i vostès jutjaran, els deixo dos videos. El primer l'he triat pel motiu que tot seguit els explicaré i l'altre l'he triat a l'atzar, ja que com gairebé tot el que fa, ho fa bé, doncs era igual aquest com qualsevol altra, si tenen paciència (a youtube en trobaran forces, de videos), de ben segur que trobaran alguns que els agradaran més que d'altres.
El motiu que els comentava, l'Orfeo de Monteverdi l'ha presentada dos cops al Liceu, en dues temporades amb uns anys, pocs, de diferència, bé doncs el primer cop, quan apareix per darrera de la platea i la travessa tota, emulant Monteverdi i amb un focus que el segueix, de debò, va ser molt bonic, era el primer cop que jo veia que la platea servia per alguna cosa més que per tenir seients. Aquell mateix dia també va fer una cosa que no he vist fer ningú més, tenia els braços enlaire ja per donar entrada a l'orquetra en el segons acte de l'Orfeo i el públic no hi havia manera que deixés de murumurar, de tosir i de totes aquestes coses que fan tanta nosa, doncs bé... va abaixar els braços, va esperar fins que es fes el silenci que pertoca i fins aquell moment no va fer cap més indici de reprendre l'òpera. Aquest gest em va agradar, que volen que els digui......
I per acabar, que la notícia dels Grammy és gairebé d'ahir, un cop que van venir els Luthiers al palau d'esports, abans que s'anomés Barcelona Teatre musical, allà estava la família Savall com uns espectadors més. Seria per la cosa del Mastropiero?
