LA CLEMENZA DI TITO

Música: Wolfgang Amadeus Mozart Llibret: Caterina Mazzolà Intèrprets: Tito Vespasiano          Paolo Fanale Vitelia                         Myrto Papatanasiu Servilia                        Anne. Catherine Gillet Sesto                           Stéphane d’Oustrac Annio                          Lidia Vinyes-Curtis Publio                          Matthieu Lécroat Lentulo                        David Greeves Cor i Orquestra del Gran Teatro del Liceu Director musical: Philipped Auguin Director del Cor: Conxita Garcia Director d’escena: David McVicar Repositora: Marie Lambert-Le Bihan

Gran Teatre del Liceu 22 de febrer de 2020

En un bloc obertament declarat mozartià com a primera opció no podria faltar a aquesta representació programada pel Liceu de Barcelona.

La Clemenza di Tito ens mostra un emperador, magnànim i estimat pel poble de Roma que descobreix que un dels seus fidels (Sesto) l’ha traït i l’ha volgut matar, tot, a instàncies de Vitèlia que considera que està legitimada per ostentar el poder. Amb la primera enrabiada vol  condemnar Sesto però desprès i un cop Vitèlia ha confessat la seva ascendència sobre Sesto, Tito el perdona. En l’entrellat hi ha un embolic d’històries amoroses les quals, sortosament, el llibret no eternitza i es descabdellen ben aviat.

Aquesta és la darrera òpera de Mozart i diria que unes de les més madures del compositor, deixa les juguesques musicals (altrament molt reconfortants), i ens ofereix una música més reflexiva, amb moments, com sol ser habitual, molt exquisits i unes àries molt elegants.

La producció, del director d’escena David McVicar, és de l’any 2011 i estrenada al Festival d’Aix-en-Provence, és una producció que deixa indiferent, és funcional i força anodina, no molesta, i té la virtut que trigarà un anys a semblar antiga, ja que està desproveïda de vitalitat. Molt bé el moviment escènic, sobretot pel que fa a la guàrdia pretoniana.

  

La direcció d’orquestra acceptable i els musics tampoc van estar com per llençar coets, en canvi el cor continua estan en molt bon nivell i tot fa preludiar que anirà a més.

Abans de comentar directament les veus, primer cal fer una consideració, que ja en anteriors ocasions he assenyalat: per aquesta mena d’òperes el Liceu és un lloc inadequat per massa gran, ja que les veus que demanen aquestes òperes sempre semblen curtes. I cal dir que les veus d’ahir eren adequades al repertori i a l’òpera però per a unes dimensions una més reduïdes.

Em va agradar molt Lydia-Vinyes-Curtis (Annio), també em va agradar molt Stéphanie d’Oustrac (Sesto), ambdues mezzosopranos. Anne-Catherine Gillet (Servilia) va fer el duet amb Annio molt bonic i molt expressiiu. No em va agradar tant, tot i que es va endur bons aplaudiments, Myrto Papatanasiu i pel que fa al paper protagonista de Tito, Paolo Fanale, si ve de veu va ser acceptable, li va faltar convenciment. Pel que fa al Publio de Matthieu Lécroat va ser força correcte.

El llibret aquí.

Fotografies de la producció

Video promocial:

I aquí els deixo el duet bellíssim d’Annio i Servilia, una d’aquelles meravelles mozartianes:

mmmmmmmm