GRIGORY SOKOLOV

PIANO

Programa: I part Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) ·         Preludi (Fantasia) i fuga en Do major, KV 394/383a ·         Sonata per a piano núm. 11, en La major, KV 331/300i, op. 6 núm. 2 o   Andante grazioso o   Menuetto. Trio o   Alla turca. Allegretto o   Rondó en La menor, KV 511 II part Robert Schumann (1810-1856) Bunte Blätter, op. 99 ·         Drei Stücklein: I. Nicht schnell, mit Innigkeit II. Sehr rasch III. Frisch ·         Albumblätter: I. Ziemlich langsam II. Schnell III. Ziemlich langsam, sehr gesangvoll IV. Sehr langsam V. Langsam ·         Novelette. Lebhaft ·         Präludium. Energisch ·         Marsch. Sehr getragen ·         Abendmusik. Im Menuett Tempo ·         Scherzo. Lebhaft ·         Geschwindmarsch. Sehr markiert

Palau de la música Catalana 18 de febrer de 2020

A servidora se li acaben els elogis vers aquest pianista, sempre penso que millor ja no ho podrà fer, però cada visita anual que fa al Palau, no diré que sigui millor que l’anterior, ja que el programa no és el mateix, però sempre igual d’immillorable i mai és pitjor que el precedent.

Ahir, Sokolov, ens va tornar ha oferir un concert per recordar. La fuga del Preludi (Fantasia) de Mozart va ser extraordinària.  Quan a la sonata per piano núm. 11 amb la seva “allà Turca”, tocat i conegut fins a no dir, va ser no extraordinari sinó el que hi ha després. Mai, llevat de Ton Koopman amb instruments originals, mai l’he sentida tocar de la manera que ho va fer Grigory Sokolov.

Pel que fa la segona part, aquesta dedicada a Schumann, no cal ni dir. Aquest intèrpret va acarar un Schumann diferent, molt atractiu, viu i sensible, que ens va dur molt amunt.

I desprès van venir la tanda de bisos, mai baixen de sis. I van ser un seguit de miniatures tocades amb delicadesa.

Ahir, el Palau feia goig, ple i el més important, total silenci. Aquesta és la màgia d’un gran intèrpret.