L'ELISIR D'AMORE

Música: Gaetano Donizetti Llibret: Felice Romani Intèrprets: Adina            Pretty Yende Nemorino    Matthew Polenzani Dulcamara   Ildebrando d’Arcangelo Belcore         Davide Luciano Giannetta     Ashley Emerson Director d’escena  Bartlett Sher Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova York Director: Domingo Hindoyan

10 de febrer de 2017

Els confessaré que em fa una mica mandra tornar a comentar un altrer Elisir d’Amore, sobretot quan una servidora està poc inspirada.

La producció és de l’any 2012 i com sol ser habitual en el Teatre del Metropolitan les produccions les amortitzen a no dir, però també haig d’afegir que potser aquest cop la producció m’agradat més que la volta precedent, potser perquè aleshores l’Adina va ser Anna Netrebko i aquí una servidora, que es seguidora fidel de l’Anna Netrebko haig d’admetre que l’any 2012 ja no era un paper adequat per ella, ja que era un moment de trànsit, vocalment parlant. Bé, com els dic aquest cop la producció m’agradat una mica més que l’altra vegada.

Qui si repetia en el paper de Nemorino és Matthew Polenzani, qui avui ha estat molt bé, no és que l’aria Una Furtiva Lagrima fos sensacional, però durant tota la representació ha cantat amb seguretat, a criteri meu, la veu se li ha fet més bonica i més extensa, la seva valoració crec que l’haig de fer globalment per tota la vetllada, afegir que Matthew Polenzani ha fet un Nemorino ingenu, ha actuat i en ho ha fet passar força bé.

Pretty Yende és una cantant que en la zona aguda és on millor es troba i on demostra la seva vàlua. Considerant el precedent de l’Anna Netrebko, cal dir que Pretty Yende ha estat més adequada pel paper d’Adina, però penso que li queda una mica per ser, i tinc gairebé la certesa que ho aconseguirà, la cantant que hores diuen que és.

Ildebrando d’Arcangelo, l’any 2005, a Viena i al costat d’Anna Netrebko i de Rolando Villazón, va fer un Dulcamara que tenim sempre molt present en la memòria i que avui no ha aconseguit superar-se ell mateix. Ildebrando d’Arcangelo està en un altre moment de la seva carrera, amb una veu impressionant, ja assumit d’altres personatges més adequats a la seva vocalitat actual, que és molta.

M’agradat la veu de Davide Luciano, però no el recordaré per aquest paper de Belcore, espero retrobar-lo el un personatge que li sigui més idoni.

La Giannetta d’Ashely Emerson, sense pena ni glòria.

El cor del Metropolitan és difícil que ho faci malament mentre hi hagi el mestre Donald Palumbo.

I si els dic la veritat encara no sé si la direcció de Domingo Hindoyan m’agradat molt, poc o suficient, Sí, ja sé que per dir això no calia escriure un comentari, però mirin, que volen que els digui, avui no ho tinc clar.

La sinopsi aquí.

Fotografies de la producció:

Videos