Programa:
L. van Beethoven
(1770-1827)
Sonata núm. 30, en Mi major, op. 109
19’
I. Vivace ma non troppo. Adagio
espressivo
II. Prestissimo
III. Andante molto cantabile ed
espressivo
Sonata núm. 31, en La bemoll major,
op. 110
20’
I. Moderato cantabile molto espressivo
II. Allegro molto
III. Adagio ma non troppo – Arioso
dolente
– Fuga. Allegro ma non troppo
Sonata núm. 32, en Do menor, op. 111
28’
I. Maestoso – Allegro con brio ed
appassionato
II. Arietta: Adagio molto semplice e
cantabile
Concert sense pausa
Palau de la Música Catalana
05 de febrer de 2017
|
|
|
Si són habituals del bloc (gràcies) ja saben que tinc una flaca per
Elisabeth Leonskaja, a quí trobo una pianista molt superior a d’altres
contemporànies seves amb molta més notorietat.
Abans de començar el concert, tot mirant el programa de mà , m’he alegrat: “concert
sense pausa”, cosa que m’agrada molt, ja que no entenc que s’hagi de fer una
pausa de 20’ aproximadament, trencant la disposició del públic ja immers en l’escolta.
Bé... ara no entrarem en això, el cas és que Elisabeth Leonskaja ha fet el concert
tot d’una tirada.
Anteriorment aquest bloc ha fet dos comentaris (2011 i 2014) de dos
concerts que aquesta pianista ha fet al Palau de la Música, però avui no he sortit
tan contenta com els dos cops precedents.
Però així com anteriorment ja havia disculpat l’actitud de la
pianista, avui això no ho puc fer. Ha tocat malament? No amb absolut, tot el
contrari, ha tocat molt bé, sobretot la Sonata núm. 31, però no ens ha deixat
assaborir Beethoven. Ha tocat despresa? No, però sí amb ganes d’acabar.
Es podria adduir que després d’aquestes tres sonates no es pot afegir
res més, hi estaríem d’acord, però és l’actitud la que ha motivat que no tot
acabés de ser rodó.
Ha tocat com Ella sap, més que bé, però...
El mateix concert, calcaet, està a internet:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada