dimarts, 6 de febrer del 2018

ELISABETH LEONSKAJA

Piano


Programa:

L. van Beethoven
(1770-1827)
Sonata núm. 30, en Mi major, op. 109
19’
I. Vivace ma non troppo. Adagio espressivo
II. Prestissimo
III. Andante molto cantabile ed espressivo

Sonata núm. 31, en La bemoll major, op. 110
20’
I. Moderato cantabile molto espressivo
II. Allegro molto
III. Adagio ma non troppo – Arioso dolente
– Fuga. Allegro ma non troppo

Sonata núm. 32, en Do menor, op. 111
28’
I. Maestoso – Allegro con brio ed appassionato
II. Arietta: Adagio molto semplice e cantabile

Concert sense pausa

Palau de la Música Catalana
05 de febrer de 2017




Si són habituals del bloc (gràcies) ja saben que tinc una flaca per Elisabeth Leonskaja, a quí trobo una pianista molt superior a d’altres contemporànies seves amb molta més notorietat.

Abans de començar el concert, tot mirant el programa de mà , m’he alegrat: “concert sense pausa”, cosa que m’agrada molt, ja que no entenc que s’hagi de fer una pausa de 20’ aproximadament, trencant la disposició del públic ja immers en l’escolta. Bé... ara no entrarem en això, el cas és que Elisabeth Leonskaja ha fet el concert tot d’una tirada.

Anteriorment aquest bloc ha fet dos comentaris (2011 i 2014) de dos concerts que aquesta pianista ha fet al Palau de la Música, però avui no he sortit tan contenta com els dos cops precedents.

Però així com anteriorment ja havia disculpat l’actitud de la pianista, avui això no ho puc fer. Ha tocat malament? No amb absolut, tot el contrari, ha tocat molt bé, sobretot la Sonata núm. 31, però no ens ha deixat assaborir Beethoven. Ha tocat despresa? No, però sí amb ganes d’acabar.
Es podria adduir que després d’aquestes tres sonates no es pot afegir res més, hi estaríem d’acord, però és l’actitud la que ha motivat que no tot acabés de ser rodó.

Ha tocat com Ella sap, més que bé, però...

El mateix concert, calcaet, està a internet:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada