IVAN MARTIN

IVAN MARTIN piano Programa A. Soler: 3 Sonates E. Granados: Valsos poètics E. Granados: Allegro de concierto F. Liszt: Nuages grises & Funerailles C. Debussy: 4 Préludes C. Debussy: L'isle joyeuse Palau de la Música Catalana 29 de gener de 2014

Si hagués de destacar alguna cosa d’aquest pianista seria l’alegria de tocar. Ivan Martín transmet la sensació que quan toca s’ho passa bé, ho fa amb alegria i aquest bloc desitjaria que aquest sentiment no li marxés mai o, si més no, que nosaltres no ho notéssim.

Ivan Martín és un bon pianista, subtil a qui l’únic però que se li podria fer és que en algun moment abandona aquesta subtilitat, desprès hi torna però aquests moments embruten una mica una bona actuació. Altrament és un pianista net que dóna a cada compositor allò que és seu, és a dir que Granados sonava a Granados i Debussy a Debussy, per posar un exemple. En el concert d’ahir potser Liszt va ser el menys afortunat, no pas perquè Ivan Martín no toqués bé, però en Granados, Debussy i les sonates del Pare Soler, per aquest ordre va estar molt encertat.

És probable que aquest bloc repeteixi en una propera actuació d’Ivan Martín a Barcelona i esperem que tingui més poder de convocatòria, ja que ahir el Palau estava més buit que no pas ple, una llàstima, mereixia més aforament, i va tenir mala sort de coincidir mateix dia i hora amb un concert a l’Auditori amb  orquestra i intèrpret (el també molt bon  pianista Daniil Trifonov) més internacionals, però sortosament el públic d’ahir al Palau sí sabia que estava escoltant i no va irrompre a aplaudir a cada sonata o a cada vals, és a dir aplaudia quan tocava i va estossegar poc, va ser una sort que aquest cop els tísics habituals els concerts es desplacessin a una altra sala on probablement van esguerrar l’altre concert amb els seus estossecs.