Música: VINCENZO BELLINILLibret: FELICE ROMANI
Intèrprets:
Amina PATRICIA CIOFFI
Elvino JUAN DIEGO FLOREZ
Teresa GEMMA COMA-ALABERT
Lisa ELEONORA BURATTO
Comte Rodolfo NICOLA ULIVIERI
Alessio ALEX SANMARTÍ
Notari JORDI CASANOVA
Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director musical DANIEL OREN
Director d'escena MARCO ARTURO MARELLI
Director del cor JOSE LUIS BASSO
02 de febrer de 2014
Haig de dir que Bellini no és autor que en faci sortir corrents a comprar una entrada i el llibret de La Sonnambula no és pot dir que estigui especialment inspirat, queda a mig camí entre l'anècdota i el drama de categoria, això no significa que sigui una òpera per menystenir, però a criteri d'aquest bloc, no és ben bé rodona.
Dit això, començarem pel director i l'orquestra, a servidora no li van agradar gens, en el cas de l'orquestra podria atribuir-ho els moments d'incertessa que el personal del teatre està vivint, en el cas del director el vaig trobar brusc i mancat de matissos.
La part escènica era molt teatral i sense deixar-nos bocabadats era força efectiva i no va entèrbolir l'evolució de la òpera i ben resolt el moviment escènic.
Quan les veus. La part positiva d'aquesta crisi, i pel que fa al teatre, és que finalment els comprimaris són del país i ja tocava que per cantar una frase no és busques un cantant de nom impronunciable, la part negativa és que no podem aspirar a res més que aquests cantants principals.
Juan Diego Flórez, cantant de provada solvència però del qual sempre he pensat que té un agut una mica estrident, va cantar com ell sap fer-ho, però sense l'entrega d'altres vegades (pot ser per un problema crematístic?, ho desconec), però bé..... va ser el millor.
Patrícia Cioffi va cantar bé i prou, però sí amb entrega, personalment és una cantant que em fa patir, penso que no té veu per a un repertori tant exigent, aquesta entrega i el fet d'haver de substituir in extremis Diana Damrau, el públic li ho va agrair, amb bravos, bravíssima i tal...... res a dir, però tot plegat una mica desmesurat, honestament, Patrícia Cioffi no és Edita Gruberova i, evidentment, no és Joan Sutherland.
Eleonora Buratto va aprofitar bé el seu moment, així com Nicola Ulivieri ambdós implicats en el seu paper.
Eleonora Buratto va aprofitar bé el seu moment, així com Nicola Ulivieri ambdós implicats en el seu paper.
El resum argumental aquí
Fotografies d'aquesta producció:
Tastet de videos:
i un enregistrament històric, senceret:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada