Els Proms és un festival d’estiu que es duu a terme amb el suport de la BBC.
Durant l’estiu es van succeint actuacions i acte actes paral·lels
en diferents indrets de Londres. És un festival de molta acceptació popular.
Es tradició que l’acte final i cloenda del festival es
faci en el Albert Hall i la darrera peça que es canta és el Rule Britanna
(poema de James Thomson i música de Thomas Arne) , el segon himne anglès,
després del God Save the Queen, per excel·lència i també és tradició que aquesta
cançó la canti un/a cantant d’òpera, però aquest artista no poc anar solament
ben vestit, això importa poc, el que importa és que dugui un abillament al·legòric
quan no directament vestit de personatge, no necessàriament operístic.
I tot això sense cap mena de
protocol, traslladant tot allò que passa dins l’auditori de l'Albert Hall a la ciutadania, instal·lant
pantalles en el immensos parcs londinencs on hi podran comprovar, l’ambient que hi
ha. (Els recordo que la BBC és de corporació estatal, pagada amb erari públic per
la qual cosa tot ha de revertir al
ciutadà, n’hem d’aprendre molt , nosaltres, encara). És essencial en aquest
esdeveniment la complicitat de tothom.
A destacar que enguany l’orquestra ha estat dirigida, per primer cop, per
una dona: Marin Alsop
Aquest any l'honor final li ha tocat a Joyce DiDonato
(mezzosoprano),cantant apreciada en aquest bloc però que en aquest “paper” als
Proms, honestament, dubto que faci història, la seva intervenció comparada amb
d’altres precedents és força anodina.
Bé i tota aquesta introducció és justificar els videos
de més avall (admeto que pot ser una mica...... folklòric?......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada