|  |
Aquestes són unes memòries en color sèpia. No solament perquè els progenitors més immediats de l'autor estiguin més aprop del s.XIX, sinó perquè també en Julio Caro Baroja, com ell mateix admet en el decurs dels seus records, s’hi sent millor instal·lat a les darreries del segle XIX que en el s.XX.
En algun lloc he llegit que la família Baroja era una família excèntrica, llegint aquestes memòries no m’ho ha semblat, a no ser que entenguem per excentricitat una certa endogàmia d’ella mateixa. Fins l’esclat de la guerra civil, aquest nucli familiar va viure en el mateix edifici, un palauet de Madrid, on hi convivien l’avia i els dos fills i una filla (la mare de Julio Caro) amb els seus conjugues i, alhora, els fills i filles d’aquests darrers, distribuïts en tres plantes.
Si cap de vostès pensa trobar una exaltació de l’oncle, Pio Baroja, aquí no hi és, aquí trobem un Pío Baroja quotidià i proper, tractat sempre amb admiració i respecte i provant d’explicar-nos les causes que van moure al seu oncle a una certa tebior política, abans i després del conflicte. Carmen Baroja, mare de Julio Caro, es tractada amb veneració i la resta de la família amb deferència i molt d’afecte.
Tot i que el memorialista ens diu que Madrid no li agrada i que el seu espai natural és Itzea, la casa que tenien a Bera de Bidasoa (Navarra), aquestes remembrances són molt madrilenyes, ja que l’espai intel·lectual de J.C. és desenvolupa a aquella ciutat, així doncs ens trobem que de totes les persones i noms que van emergint en el llibre, només en coneixem un 5% (bé, sí més no, per aquest bloc): Valle Inclán, Gregorio Marañón i d’altres, però el major gruix correspon a persones, notòries sens dubte, però circumscrites més aviat a l’àmbit familiar (els tres metges de la família, les amigues de la mare, els amics d’infantesa de Julio Caro…..), fent de tots ells i elles unes descripcions encertades que ens ajuden a fer-nos un retrat de totes elles, i potser això és el millor del llibre la manera com ens ho explica tot, amb un llenguatge gens ampul·lós però molt acurat, no obstant, tot i aquesta virtut, no sé si justifica prou 540 pàgines de remembrança descriptiva.
Honestament crec que destriant el gra de la palla ens quedaríem amb unes 300 pàgines que poden ser d’interès per els lectors/res i la resta probablement d’interès per a la família i persones vinculades.
No voldria acabar aquesta entrada d’avui sense recomanar-los els estudis molt interessants que Julio Caro Baroja va fer en el decurs de la seva vida, era etnògraf, i que va deixar reflectits en diversos llibres. I també provin de trobar l'entrevista que Federico Gallo li va fer en aquells memorables programes de A Fondo, no els serà difícil pel sistema P2P. Els en deixo un tastet més avall.
Diputació de Barcelona (no gaires)
Universitat Pompeu Fabra
Universitat de Barcelona
Universitat de Girona
Reial Acadèmia de Bones Lletres
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Jaume I
Universitat Ramon Llull
Universitat Rovira i Virgili
Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona
Ateneu Barcelonès
Universitat Politècnica de CatalunyaBiblioteca de Catalunya
PALAFRUGELL.Fons general
CALONGE-Pere Caner.Adults
LLEIDA-Pública de Lleida.Adults
LLEIDA-Pública de Lleida.Magatzem
GIRONA-Pública de Girona.Dipòsit
TARRAGONA-Pública de Tarragona.Magatzem2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada