dimecres, 8 de juny del 2011

ELISABETH LEONSKAJA



I
SONATA EN FA MAJOR KV 332
Wolfgang Amadeus Mozart

SONATA NÚM. 32 EN DO MENOR -OP 111
Ludwig van Beethoven

II
SONETS DE PETRARCA
(Anys de pelegrinatge)
·         Sonet núm. 104
·         Sonet núm. 123
Franz Liszt

ESTUDIS SIMFÒNICS OP. 13
Tema + 12 variacions
Robert Schumann



No puc saber si la resta de públic que ahir, dia 07 de juny va assistir al Palau de la Música de Barcelona, esperava amb tant d'anhel com aquest bloc el concert de la pianista Elisabeth Leonskaja, però aquest anhel es va veure abastament compensat.

Tots els compositors van sonar a ells mateixos, Mozart a Mozart, Beethoven a Beethoven...... bé tot el que els pugui dir es poc.

Admeto que aquest bloc hi té una flaca amb l'Elisabeth Leonskaja, a la qual considero molt per damunt d'altres pianistes potser més mediàtics/ques i notoris/es, però no amb tantes facultats, ja que la pianista que ens ocupa reuneix intel·ligència, comprensió, tècnica i sentiment., Sí, que volen que els digui.... li trobo totes les gràcies.

Ja l'havia vista, fa uns anys, i em va deixar prou commoguda, però ahir encara m'hi va deixar més.

Gairebé que no cal que segueixi, és prou evidentment que vaig sortir del concert amb un bon estat d'esperit.

Però deixin-me que em posi lírica. Elisabeth Leonskaja surt abillada amb una senzillesa que no permet que te la miris sinó que és com si digués: "jo no sóc important, la música, sí". Veuran, quan apareix sembla una senyora que per un moment ha deixar d'eixugar el plats perquè l'han cridada i quan acaba sembla que se'n torni perquè li queda per eixugar els gots, però entre els plats i els gosts, Elisabeth L. ha passejat els dits per damunt del teclat, amb amor estones, amb vigor d'altres, ha saltat, anat d'esquerra a dreta buscant la tecla i el so, s'ha apassionat (i ens hem apassionat), ha posat ironia....  tot el que cal.

En el decurs del concert els llamps van il·luminar per segons la sala i tot seguit uns trons ben sonors, però això passava fora del Palau, dins..... era una altra cosa.

D'acord-d'acord, no segueixo.

Els deixo uns videos d'aquesta pianista:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada