DE TOTS COLORS. Memòries de Fabià Estapé

DE TOTS COLORS. Memòries Fabià Estapé Edicions 62 Barcelona 2000 342 pàgines

Aquestes són unes memòries amenes, adobades amb una dosi de sornegueria, dues peculiaritats que les fan de bon passar i es llegeixen amb interès.

També proven de ser sinceres i volen eludir l’autocomplaença, tot i que hi ha moments (pocs) que no ho aconsegueix, però sobretot són unes memòries franquistes, bàsicament perquè és el període que li va tocar viure Fabià Estapé, però també perquè es va moure, hàbilment, en aquell ambient.

Per aquestes memòries desfilen noms de ministres, almiralls, banquers i d’altres de l’etapa de la dictadura i també noms dels primers anys d’allò que en diuen transició (deu me’n guard de dir-ne democràcia) i figures de la primera època socialista.

Aquest bloc imagina que Fabià (o Fabián com ens esmena al final del llibre) Estapé era (o és) un home intel·ligent, brillant i llest que va saber nedar en tots els mars, i de ben segur que en els temps que corrien tenir-lo a ell de rector de la universitat era el millor que podia passar, però tot i que fa esment i critica la dictadura, aquest bloc pensa que ho fa d’una manera molt tèbia.

Lamento tenir la impressió que parla d’aquells 40 anys amb molta lleugeresa, i tot i que comenta alguns empresonaments i afusellaments, ho fa com si fossin uns fets puntuals, una excepció i no la norma i, evidentment, per tot allò que va ser la dictadura no n’hi prou.  En cap moment intenta reflectir el temor en que es vivia, la por, la gent que s’havia d’amargar, els falangistes..... potser quan va elaborar les seves Memòries en F. E. va considerar que això “no tocava”, però quan s’ha estat amic d’en Lòpez Rodo, d’en Lòpez Bravo, se li ha donat un encaix de mans en en Franco, s’està vinculat a allò que se’n va dir els “tecnòcrates” i amb amics a l’Opus Dei, potser “si toca” aprofundir el que van ser aquells anys.

Si només tinguéssim aquest llibre com a referent podria semblar que ”dictadura sí, però no tant” i està clar que “dictadura sí, i encara més”.

En aquestes memòries En Fabià Estapé se’ns mostra com un home fidel i lleial, bon amic i si fa un comentari desfavorable d’algun personatge no s’hi abraona, ni fa escarni.

Dels seus deixebles en destaca varis - Josep Piqué, Pasqual Maragall, Narcís Serra – i especialment Ernest Lluch.

Quan el memorialista va fer aquest llibre, Ernest Lluch encara era viu i en diu elogis, malhauradament ha hagut d’assistir a l’encara no aclarit assassinat d’Ernest Lluch.

Aquest llibre el trobaran a:

Bilbioteques de la Diputació de Barcelona (no gaires)

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Biblioteca de Catalunya

Centre de Lectura de Reus

Institució Cultural del CIC. Fons bibliogràfic Joan Triadú

Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat de Barcelona

Universitat de Lleida

Universitat de Vic

Universitat Pompeu Fabra

Universitat Ramon Llull

Ateneu Barcelonès

Universitat de Girona

Universitat Rovira i Virgili

AGRAMUNT.Adults

ALCANAR.Adults                

ALCANAR.Les Cases

PALAFRUGELL.Fons general         

TARRAGONA-Pública de Tarragona.Adults Planta baixa     

TORTOSA.Punt Jove de Jesús