DE PROFUNDIS

DE PROFUNDIS. Epístola: In carcere et vinculis Oscar Wilde Traducció: Joan Ayala Grijalbo – Col·lecció Plec de Setze Barcelona 1986 207  pàgines

Honestament, no sé que els haig de comentar d’aquest llibre, se n’ha parlat tant que em sembla que aquest bloguet no hi pot afegir res més o gairebé res.

Si aconseguíssim centrar-nos solament en la seva construcció, el ritme, l’ofici i excloure tot allò que no sigui pròpiament literari, els diré que el llibre està molt ben escrit, que és una llarga carta que manté l’atenció del lector fins que acaba.

A criteri meu l’epístola es divideix en tres parts. La primera s’adreça de forma directa a Alfred Douglas “Bosie”, causa del seu infortuni, una part ample i central on Wilde explica – suposadament al mateix destinatari – un procés interior que podríem dir de revelació, on compara Jesús amb la vida d’un artista i una tercera part on reprèn el to i recupera de nou el destinatari inicial.

Però en mig de recriminacions, de passar comptes, de perdonar, d’agraïments, també trobem la mirada incisiva, l’anàlisi de les causes que l’han dut a ser empresonat, no les causes externes, sinó aquelles que ningú pot demostrar en un judici i la reflexió exhaustiva d’una vida (Wilde va ser jutjat i condemnat per sodomia quan tenia 41 anys), bastit amb una prosa precisa i aguda.

Ara bé, mentre l’he llegit no he parat de demanar-me perquè O.W. l’havia escrit. Realment el destinatari era Alfred Douglas? Si solament era una missiva, calien 207 pàgines? De tot això no en tinc la resposta, evidentment, solament eren preguntes que m’anava fent. Qui sap...., però em costa de creure que hi esmerces tant d’esforç estilístic per només ser llegir per un sol lector i el seu títol en llatí fa pensar que era un escrit per perdurar en el temps, alhora que era la seva venjança a tanta vergonya. Però bé, tot això solament son conjetures.