MOZART (WOLFGANG AMADEUS, està clar)

NON PIÙ DI FIORI

de l'òpera

LA CLEMENZA DI TITO

Avui, una d'aquelles àries bellíssimes de Mozart. Un regal per a tota cantant. 

Primer els deixaré dos videos de l'aria sense escenificar, versionada per una soprano i una mezzo. Desprès posaré dues fotografies que ja justificaré i per acabar dues versions escenificades. 

També al final hi trobaran la lletra. La versió en català no l'he trobat, així doncs m'he atrevit a fer-la jo, n'assumeixo tota la responsabilitat.

He provat de posar versions amb el recitatiu que precedeix l'ària pròpiament, ja que els recitatius hi són per voluntat del compositor i no per menystenir i retallar com han fet alguns directors. Probablement coneguin l'anècdota però per si de cas els la ho expico. Alfredo Kraus assajava, em penso que el Don Ottavio de Don Giovanni, amb Herbert von Karajan, i aquest director només assajava amb el cantant el recitatius, fins que l'Alfredo Kraus li va assenyalar: "Mestre assagem els recitatius però encara no m'ha sentit cantar", resposta: "m'interessen els recitatius, perquè cantar ja sé que ho farà bé." I si l'anècdota non e vera è ben trobata.

Gaudeixen.

Sense escenificar:

Júlia Varady (soprano)

Joyce diDonato (mezzo)

Fotografies:

Si algú té l'amabilitat de seguir aquest bloc(gràcies) potser recordarà que ja he assenyalat que hi ha natant que canten en micro i el silenci de tothom. Doncs bé, avui sí en porto una prova:

cantant: Nina Bernsteiner i aquesta fotografia la porto pel vestit de Vitèlia. L'emperador Tito finalment decideix casar-se en Vitèlia (blanc), però si Vitèlia es casa serà per damunt de la sang de Sexto (el vermell inferior), com podran llegir en l'ària de penediment que ens ocupa i que podran seguir amb la lletra del capdavall. Malhauradament desconec qui va ser el dissenyador.

 

cantant: Catherine Neglestad

i ara la mateixa ària escenificada:

Ashley Putman

Elza van den Heever

Per si la volen seguir:

Recitatiu Ha arribat el moment Vitèlia D’examinar la teva lleialtat Tindràs prou valor De contemplar l’extinció del teu fidel Sexto? Sexto que t’estima Més que a la seva mateixa vida Que per culpa teva, avui es reu? Ell que t’obeí a tu, cruel? I tot injusta, t’adorà? Ell que tot i en el llindar de la mort Tan gran lleialtat t’ha demostrat? I tu, alhora, sap la teva culpa. Aniràs tranquil.la Al tàlem d’August? Ah! ¿Veuria sempre a Sexto Al meu voltant I l’aire i les pedres, Temeria que garlaries Em descobrissin davant Tito Em postraré als seus peus I li ho descobriré tot. Minvarà el delicte de Sexto Tot i no poder perdonar-se, La meva culpa De l’imperi i del matrimoni ¡adeu esperança! Aria No hi haurà garlandes de flors Que Himeneu treni Constreta entre barbares i aspres cadenes Veig la Mort que s’avança cap a mi No hi haurà garlandes de flors ¡Desgraciada! ¡Quin horror! ¡Ah! De mi que diran? Qui veiés el meu dolor Tindrà pietat de mi? No hi haurà garlandes de flors...

Recitativo Ecco il punto, o Vitellia, d'esaminar la tua costanza. Avrai valor che basti a rimirare esangue il tuo Sesto fedel? Sesto, che t'ama più della vita sua? Che per tua colpa divenne reo? Che t'ubbidi crudele? Che ingiusta t'adorò? che in faccia a morte si gran fede ti serba? E tu frattanto non ignota a te stessa, andrai tranquilla al talamo d'Augusto? Ah! Mi vedrei sempre Sesto d'intorno; e l'aure, e i sassi temerei che loquaci mi scoprissero a Tito. A' piedi suoi vadasi il tutto a palesar. Si scemi il delitto di Sesto, se scusar non si può, col fallo mio. D'impero e d'imenei, speranze, addio.   Aria Non più di fiori vaghe catene discenda Imene ad intrecciar. Stretta fra barbare aspre ritorte Veggo la morte Ver me avanzar. Non più di fiori vaghe catene... Infelice! Qual orrore! Ah! Di me che si dirà? Chi vedesse il mio dolore, pur avria di me pietà? Non più di fiori vaghe catene...