ària de IAGO
baríton: Tito Gobbi
Credo in un
Dio crudel che m'ha creato
simile a sè
e che nell'ira io nomo.
Dalla viltà
d'un germe o d'un atomo
vile son
nato.
Son
scellerato
perchè son
uomo;
e sento il
fango originario in me.
Si! questa è
la mia fè!
Credo con
fermo cuor, siccome crede
la vedovella
al tempio,
che il mal
ch'io penso e che da me procede,
per il mio
destino adempio.
Credo che il
giusto è un istrion beffardo,
e nel viso e
nel cuor,
che tutto è
in lui bugiardo:
lagrima,
bacio, sguardo,
sacrificio
ed onor.
E credo
l'uom gioco d'iniqua sorte
dal germe
della culla
al verme
dell'avel.
Vien dopo
tanta irrision la Morte.
E poi? E
poi? La Morte è' il Nulla.
È vecchia
fola il Ciel.
|
Crec en un Déu cruel que m’ha creat
A semblança seva i que jo nomeno amb ira
De la baixesa d’un germen que o d’un àtom
vil he nascut
Soc malvat perquè soc home;
i sento el fang originari amb mi.
Sí! Aquesta és la meva fe!
Crec amb fermesa al cor, com
La fe de la vídua al temple
Que el mal que jo penso i que de mi mena
Pel destí l’acompliré
Crec que el Just és un histrió trufador
I que en el seu rostre i en el seu cor
Tot en Ell és mentida: Llàgrimes, petons,
mirades, sacrifici i honor.
I creà l’home joguina, d’iniqua sort
Des el germen del bressol
Fins el cuc de la tomba.
Arriba, després de tanta irrisió, la mort.
I desprès? I desprès? La mort i el no res
És vella faula el cel.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada