dilluns, 27 d’abril del 2020

GIUSEPPE VERDI - ARRIGO BOITO

òpera: OTELLO

ària de IAGO


baríton: Tito Gobbi


 
Credo in un Dio crudel che m'ha creato
simile a sè e che nell'ira io nomo.
Dalla viltà d'un germe o d'un atomo
vile son nato.
Son scellerato
perchè son uomo;
e sento il fango originario in me.
Si! questa è la mia fè!
Credo con fermo cuor, siccome crede
la vedovella al tempio,
che il mal ch'io penso e che da me procede,
per il mio destino adempio.
Credo che il giusto è un istrion beffardo,
e nel viso e nel cuor,
che tutto è in lui bugiardo:
lagrima, bacio, sguardo,
sacrificio ed onor.
E credo l'uom gioco d'iniqua sorte
dal germe della culla
al verme dell'avel.
Vien dopo tanta irrision la Morte.
E poi? E poi? La Morte è' il Nulla.
È vecchia fola il Ciel.
Crec en un Déu cruel que m’ha creat
A semblança seva i que jo nomeno amb ira
De la baixesa d’un germen que o d’un àtom vil he nascut
Soc malvat perquè soc home;
i sento el fang originari amb mi.
Sí! Aquesta és la meva fe!
Crec amb fermesa al cor, com
La fe de la vídua al temple
Que el mal que jo penso i que de mi mena
Pel destí l’acompliré
Crec que el Just és un histrió trufador
I que en el seu rostre i en el seu cor
Tot en Ell és mentida: Llàgrimes, petons, mirades, sacrifici i honor.
I creà l’home joguina, d’iniqua sort
Des el germen del bressol
Fins el cuc de la tomba.
Arriba, després de tanta irrisió, la mort.
I desprès? I desprès? La mort i el no res
És vella faula el cel.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada