CARMEN

Música: GEORGES BIZET Llibret: Henri Meilhac i Ludovic Halévy, a partir de la novel·la de Prosper Mérimée Intèrprets: Carmen           Clémentine Margaine Don José         Roberto Alagna Micaela          Alexandra Kurzak Escamillo        Alexander Vinogradov Frasquita         Sydney Mancasola Mercedes       Samantha Hankey Remendado    Scott Scully Morales          Alexey Lavrov Zuñiga             Richard Bernstein Solo ballarins: Maria Kowroski - Junio Enrique Cor i orquestra del Metropolitan de Nova York Director musical: Louis Langrée

Director d’escena: Richard Eyre 02 de febrer de 2019

Una nova sessió en directe des el Metropolitan de Nova York al cinemes Comèdia de Barcelona.

Primerament ja els haig d’avisar que a mi la òpera Carmen no m’entusiasma i si no fos perquè està inclosa en els abonaments, tant de cine com de teatre d’òpera, servidora no compraria l’entrada, llevat excepcions de tipus vocal. Queda dit.

Si tenen l’amabilitat d’anar seguint aquest bloc (gràcies, mai n’hi ha prou de donar-les), potser recordaran que de vegades no espigolo l’òpera per parts sinó que en faig una valoració de tot el conjunt, ja que en aquests casos, la valoració final sol ser positiva. Però no és el cas del títol d’avui.

Avui sí faré una valoració en conjunt però el resultat no és satisfactori. Esperar que Roberto Alagna canti com fa 15 anys, és molt  esperar tot i que ahir encara va tenir espurnes que ens recordaren com havia cantat. Clémentine Margaine va ser una Carmen freda, més preocupada per no sé què, que per mostrar un personatge apassionat tot i els balls, les mirades provadores i vocalment gens remarcable. Alexandra Kuzak va posar més voluntat que veu, però va aprofitar bé el seu moment de l’ària del tercer acte. Alexander Vinogradov insuficient, vocalment, per el paper d’Escamillo però conceptualment el torero li queda lluny i va ser un torero més aviat exquisit que orgullós. La resta del repartiment esperarem que tinguin millors nits, llevat de...

Sydney Mancasola (Frasquita) i Samantha Hankey (Merdeces), les quals, a criteri d’una servidora, van ser el millor de la nit damunt l’escenari, el seu duet al tercer acte va passar com una bufada i servidora desitjava que no acabés, considerant què venia desprès.

Per acabar-ho d’adobar i inexplicablement, el Metropolitan va tallar el diàleg previ a Près de rempart....

El Cor i l’Orquestra del Metropolitan ja fa temps que ho fan molt bé i la direcció de Louis Langrée  va ser molt atenta als matisos.

La producció que ahir vam veure no és nova, no fa pas gaire temporades el Metropolitan ja la posar en escena, amb d’altres cantants evidentment, i continua essent molt interessant, eficaç servint a allò que l’òpera vol dir i sobretot l’efecte final, molt difícil d’explicar, però ho intentarem. Don José mata la Carmen, alhora que rerefons sabem que Escamillo esta a la “plaza” rematant “la faena” amb el toro, bé doncs l’escenari va girant i mentre Don José desapareix amb Carmen morta els braços, va apareixent el final de la “corrida”, amb un brau mort i la iluminació de color vermell sang. Em va agradar aquesta al·legoria.

El llibret aquí.

Fotografies de la producció:

Video promocional

I aquí els deixo el passatge que més m’agrada de Carmen i amb els cantants que, per a mi, millor han fet de Carmen i de Don José.