DIE ZAUBERFLÖTE / LA FLAUTA MÀGICA

DIE ZAUBERFLÖTE La Flauta Màgica Música: Wolfgang Amadeus Mozart Llibret: Emanuel Schikaneder Repartiment: Tamino           Charles Castronovo Pamina           Golda Schulz Papageno       Markus Werba Reina de la Nit Kathryn Lewek Sarastro          René Pape Monostato     Greg Fedderly Papagena       Ashley Emerson Sacerdot         Tres Dames     Wendy Bryn Harmer                         Sarah Mesko                         Tamara Mumford Tres Esperits   Lucas Mann                         Eliot Flowers                         A. Jesse Schopflocher Directora escènica: Julie Taymor Cinemes Icària de Barcelona 14 d’octubre de 2017

Cor i Orquestra del Metropolitan de N.Y. Director musical: James Levine (Director Emèrit del Metropolitan)

Dissabte 14 vam poder tornar a veure La Flauta Màgica des el Metropolitan de Nova York en els cinemes Icària de Barcelona.

Aquest cop variaré el format del meu comentari, ja que penso que la producció que vàrem veure s’ha de valorar en conjunt i no pas espigolar-la, ja que aquest cop prima el resultat final.

Les veus. Avui no personalitzaré ja que hi va haver unitat de to, si bé és cert que alguna veu no era la més apropiada pel paper, dins el marc general va quedar ben integrada de manera que tothom, al capdavall, va cantar força bé, sense que hi haguessin puntes a dalt o baix sinó que totes les veus es van conjuminar aconseguint una unitat de conjunt la qual cosa també s’agraeix. En ocasions trobem que es fa remarca amb un o dos cantants i se’n descuida la resta, sortosament no ha estat aquest el cas, el conjunt de veus va ser integrador, unitari, esdevenint, en aquest sentit, una representació molt acceptable.

L’escenografia. Si no vaig errada aquesta producció és del 2014. Veuran, m’hi he passat força hores pensant quin pòsit m’havia deixat la proposta de Julie Taymor, això vol dir que d’entrada no és una producció ni oblidable, ni que ens deixi indiferents, ni avorrida, que no és poca cosa. Tampoc trobava com precisar-la, he rebuscat diversos adjectius i finalment penso que el que millor la defineix és: oníricament exuberant, dit de manera positiva, cosa que no vol dir que tota ella m’hagi convençut, però en aquest cas he considerat que la proposta de la directora escènica m'ha semblat honesta, és a dir, que aquesta proposta se la creu i en la ofereix, en cap moment he tingut el sentiment que m’estava prenent el pèl, com em sembla en tant d’altres, sinó més aviat que J. Taymor oferia el millor que ella tenia. Assenyalar el maquillatge que defineix molt bé els personatges, caracteritzant el personatge de Monostato com si fos el Pingüí de Batmann, fent una picada d’ull al públic. També la directora va introduir, servint-se del personatge de Papageno, algunes petites llicències escèniques que van contribuir a fer el personatge més entranyable alhora que, mitjançant aquests afegits, bàsicament de gestualitat, actualitzava la proposta.

No deixin d’entrar aquí i veure les il.lustracions que hi ha dels personatges.

Pel que fa al Director Emèrit del Metropolitan, James Levine, com ja he comentat en d’altres ocasions, no ha estat mai un director que m’arribés a enlluernar, segueixo pensant el mateix, ara bé, és evident que tampoc menystinc la seva tasca, col·loquialment diríem: “no ens entenem”.

La sinopsi de l’òpera aquí.

El llibret, aquí

En aquesta pàgina trobaran informació ampliada de la gènesi de La Flauta Màgica.

Mostra de la caracterització:

Fotografies de la producció: