IL TROVATORE

Música: GIUSEPPE VERDI Llibret: SALVATORE CAMMARANO Intèrprets: Leonora     Lianna Haroutounian Manrico     Gregory Kunde Azucena     Anita Rachvelishvili Count di Luna     Vitaliy Bilyy Ferrando     Alexander Tsymbalyuk Ines     Francesca Chiejina Ruiz     Samuel Sakker

Director d’escena: David Bösch Escènografia: Patrick Bannwart Director d’orquestra Richard Farnes Cor i Orquestra del Royal Opera House 31 de Gener de 2017

Ahir vam poder veure aquesta producció emesa en directe des el Covent Garden en el Cinemes Boliche de Barcelona.

Veuran no és ni de bon tros un Trovatore històric, però ens ho vam passar molt millor que les darreres produccions que hem vist darrerament al cinema i, sens dubte, molt millor que el darrer Trovatore que vam poder veure des de París, aviat farà un any.Cliquin aquí.

De la visió d’ahir cal destacar el cor que ens va semblar esplèndid, li seguia l’orquestra i una bona direcció de Richard Farnes.

Pel que a la posada en escena de David Bösch i escenografia de Patrick Bannwart, podem dir que era eficaç i la translació que van fer a períodes més actuals no molestava, però res innovador i més aviat sense idees imaginatives.

I anem per les veus.

Gregory Kunde viu un moment dolç de la seva carrera, pensem que més aviat per veterania, ofici i honestedat que per vocalitat que li permetin assolir papers com aquest de Manrico. Ara bé. Els tres adjectius assenyalats són remarcables, ja que els esculls de la partitura els va solventar gràcies a la seva professionalitat, però allò que no va fer i cal agrair és que no va fer passar bou per bèstia grossa, Va arribar els aguts amb dificultats, però no els va ofegar ni va cantar amb falset ni va intentar enganyar el públic com fan cantants molt més joves. Però sobretot valorem la seva decència com a cantant vers l’auditori que l’escoltava. Així doncs, mostrem respecte per Gregory Kunde perquè ell també el va mostrar cap el públic.

Lianna Haroutounian, té una veu bonica i va cantar força bé el paper de Leonora, tot i que des d’aquí pensem que encara li queda una mica per assolir aquest paper al 100%.

Sí en va agradar Vitaliy Bilyy, tot i que de vegades fa uns estrafets amb la veu que no li calen, perquè és un bon baríton i va fer un Comte de Luna molt convincent.

També em va agradar molt Anita Rachvelishvili (nom impronunciable), una de les que més.

Alexander Tsymbalyuk, Francesca Chiejina, Samuel Sakker també va acomplir amb els papers que tenien encomanats.

En fi... no serà una producció que quedi gravada a foc a la memòria d’una servidora, però trobar en aquests moments, que sense ser excels tot tingui una unitat acceptable feia temps que no ho trobàvem.

El llibret aquí.

Fotografies de la producció:

Fragment: